L'editorial Gedisa ha publicat El camp polític. Nous desafiaments a la democràcia al segle XXI. Es tracta de la transcripció d'una conferència-col·loqui que el sociòleg francès va desenvolupar a Lió el 1999, en la que apuntava els perills que amenaçaven a la democràcia en aquell moment. De fet, bona part dels fenòmens que Pierre Bourdieu detectava no han fet més que aguditzar-se al segle XXI. És més, Bourdieu ja posava èmfasi en que hi hauria moltes dificultats per modificar aquest tipus de situacions que feien perillar la democràcia, a partir de la premissa que és ben difícil alterar les relacions de força entre els diferents grups i classes socials. El text està acompanyat d'una introducció de Montserrat Tresserra, i ha estat traduït per Xavier Gimeno. El llibre es tanca amb una entrevista de Philippe Fritsch a Bourdieu.

Els poderosos tenen la tendència a dotar d'aparences de veritats indiscutibles a tot el que diuen

No donar res per suposat

Bourdieu no analitza tant la política, en sí, com allò que ell anomena "el camp polític". S'inclou l'anàlisi de l'estructura econòmica del país, de les dinàmiques dels partits i, com no, dels mitjans de comunicació... Va molt més enllà del que és la clàssica interpretació de la política stricto sensu. Bourdieu pretén analitzar tot allò que té relació amb la política, més enllà del que són estrictament els partits. El seu objectiu final: evitar naturalitzar coses que no són naturals i que sovint les ciències polítiques donen per immutables. "Els poderosos tenen la tendència a dotar d'aparences de veritats indiscutibles a tot el que diuen i la propensió a dotar a les creences i als principis de visió i de divisió que s'esforcen per imposar - en matèria econòmica especialment - d'aires de veritat, d'una garantia científica", afirma Bourdieu.

Les democràcies modernes es fonamenten en un sistema censitari ocult

Democràcia imperfecta

A partir de l'estudi del cas nord-americà i dels d'altres països desenvolupats, el sociòleg conclou: "Les democràcies modernes es fonamenten en un sistema censitari ocult". Afirma que en un sistema on no vota més de la meitat de la gent, i que els que no voten no es distribueixen aleatòriament entre tot el cos social, sinó que es centren en els sectors més pobres de la societat, la democràcia no és real. Bourdieu denuncia, a més a més, que la tria dels que poden ser representants de la societat es basa en l'exclusió: s'exclou als que no tenen prou formació, als que no tenen temps lliure per dedicar-se als afers públics... D'aquesta forma és fàcil la tendència a aïllar els polítics, que tenen els seus propis codis de comportament, dels governats. Bourdieu no en té cap dubte que la "casta" existeix. I afirma que els partits funcionen com una mena de "banc de capital polític" en què el secretari general seria "una mena de banquer (...) que controla l'accés al capital polític". "Una part molt important de les funcions que porten a terme els homes de política no té altra funció que la reproducció de l'aparell polític". Per al sociòleg francès no tot és servei al ciutadà al món polític.

Potser calgui inventar noves formes de manifestació, noves formes de mobilització política

Obrir nous camins per al futur

En certa mesura, el missatge de Bourdieu és altament pessimista, ja que posa de manifest les moltes dificultats amb que ha de lidiar qualsevol intent de canviar el marc polític en profunditat, ja que Bourdieu era conscient de la força que tenen els poders constituïts. I, malgrat tot, el sociòleg deixa clar que la realitat es pot canviar i que hi ha formes alternatives d'organització social. Bourdieu ho té clar: "Potser calgui inventar noves formes de manifestació, noves formes de mobilització política". Però per al sociòleg francès allò que és evident és que el sistema polític pot ser modificat. Ara bé: cal posar-s'hi. Els qui tenen el poder no ho deixaran fàcil.

Un sociòleg per al segle XXI

Pierre Bourdieu (Denguin, 1930 - París, 2002) va ser un sociòleg i filòsof francès, que també va formar-se en Antropologia durant el seu servei militar, a la guerra d'Algèria. El 1965 es va incorporar a la prestigiosa École d'Hautes Études en Sciences Sociales de París i el 1981 va obtenir una càtedra de Sociologia al Collège de France. Des dels anys seixanta, en estreta col·laboració amb Raymond Aron, es va especialitzar en l'estudi del poder. A finals de segle XX va convertir-se en un filòsof molt famós als Estats Units i amb el temps va esdevenir un dels pensador emblemàtics del moviment antiglobalització. Entre els seus llibres més famosos hi trobem La distinción (editorial Taurus), Homo Academicus (editorial Siglo XXI), o La dominació masculina (Edicions 62).