Era difícil fer baixar Lux als escenaris, però amb una màgica combinació de dansa, ombres, humor i, sobretot, llum, Rosalía ha portat el seu aclaparador quart àlbum d’estudi a la vida. La catalana és conscient com ningú del poder de la reinvenció, sense abandonar el seu passat, i els tres anys de Motomami a Lux en són un bon exemple. Potser ha estat perquè, com ella ha recordat, era el primer concert “a casa”, o simplement perquè és ella, però el Sant Jordi ha vibrat com mai. La primera de quatre nits en les quals Rosalía ensenya tot un tros d’ella. Sensibilitat i tendresa en les que se suma un amor per la seva ciutat que fa connectar. Potser només és per un moment, però no fa falta creure en cap Déu per sentir la seva fe en la música i la creació a la pell.

L’obertura del concert ha dut la marea blanca que omplia el Palau a sentir-la amb el cor a la mà. I des d’aquell primer instant, una onada d’emoció que embriaga des del primer acord fins a l’últim. Rosalía, i l’orquestra que l’acompanya, són les protagonistes d’una autèntica muntanya russa emocional. El primer acte és el punt àlgid, el segon aterra i torna, el tercer calma i el quart torna a empènyer fins al final, on Ella desapareix entre la llum, acompanyada per les veus de l'Escolania de Montserrat a Magnolias, i torna allà d'on ha aterrat aquesta nit. Una Rosalía absolutament protagonista que desborda expectatives i aconsegueix fer sentir des del primer minut omple el Sant Jordi d’emoció desbordant.

Bentornada a casa, Rosalía

El conjunt simfònic de la Heritage Orchestra dona una nova vida als temes de les anteriors Rosalíes al voltant d’una creu, tot i l’absència de la d’El mal querer, perquè tampoc li fa falta tornar a tot arreu d’on ha vingut. La direcció de Yudania Gómez trasllada la universalitat de Lux a la pista de ball, i ella mateixa li aconsegueix prendre el protagonisme a Rosalía, tan sols per uns instants, amb el seu arranjament de CUUUUuuuuuute que ha fet ballar el públic al ritme de l'orquestra. El públic l'ha abraçat, i ella ha fet el mateix, tant literalment com figurada en la seva tornada a casa gairebé quatre anys després. Perquè, com diu la dita, les coses bones es fan esperar, i millor si són en poques paraules, i ben dites. 

Com ho fa a l'àlbum, Rosalía obre l'actuació amb una emocionant Sexo, violencia y llantas. A poc a poc, ha arribat a casa amb Reliquia, on se'n recorda de Barcelona i Divinize, l'única cançó en català de l'àlbum i que el Sant Jordi ha viscut molt intensament. Una Rosalía visiblement emocionada saluda Barcelona, que l'abraça de tornada, i recorda com compartia un escenari amb Peret, el "pare de la rumba" i com aquest, experimentat, li deia que no havia d'estar nerviosa. Com ha dit, "aquesta nit no és quelsevol nit" i tota la seva emoció l'ha traslladat a una Mio cristo piange diamanti que per poc fa ascendir els milers de persones del públic.

Entreteniment a ritme d'orquestra

Coreografies hipnotitzants i treballades que emmarquen l'estampa d'una Rosalía brillant; moments de tendresa amb el públic abans de trencar la creu-pista de ball amb el Botafumeiro-altaveu de CUUUUuuuuuute; el confessionari amb Yolanda Ramos, que ha tingut atent i rialler el Sant Jordi mentre crucificava en Jordi, un cantant amb qui va passar una nit 'de perles'; i les pauses entre acte i acte. Tot ha servit per lligar un concert que, com Lux, té un ritme propi i diferent que, sense allunyar-se del pop, agafa prou distància per deixar gaudir de cada tema i moure emocions. El missal de l'entreteniment ja està escrit per a les pròximes tres nits de la cantant a Barcelona.