Carregant...

Barcelona donarà el tret de sortida aquest dilluns al Festival Grec amb una musical cèlebre de Bertolt Brecht (amb música de Kurt Weill) en què es fa una crítica ferotge al sistema capitalista i la corrupció política que tolera. L'òpera de tres rals s'ambienta en el Londres victorià i narra el conflicte entre dos personatges, Jonathan Jeremiah Peachum, el líder dels captaires del barri del Soho —que n'organitza el dia a dia explotant la mala consciència de la burgesia local—, i Macheath (Mackie el Navalla), el cabdill d'una organització de lladres de la ciutat. La història posarà al descobert les relacions amb el poder i els mecanismes de la corrupció que posen en relació els baixos fons de la ciutat amb les capes més elevades.

L'òpera de tres rals és un dels muntatges més importants en la trajectòria de Brecht, que es va estrenar a Berlín el 1928. El dramaturg alemany va comptar, a més a més de la col·laboració del compositor Kurt Weill, amb la participació de l'escriptora Elisabeth Hauptmann. El musical és una adaptació lliure de The Beggar's Opera (1728) de John Gay. Amb aquest musical, Brecht fa una sàtira de la societat burgesa i del capitalisme i posa en el mateix sac els mètodes dels gàngsters i els dels homes de negocis legals. "Primer va l'atipar-se, i després la moral" és una frase cèlebre d'un dels seus personatges principals. La cançó més famosa del muntatge és La balada de Mackie el Navalla, que s va convertir en un èxit mundial del musical que han interpretat grans cantants com Louis Armstrong, Frank Sinatra, Ella Fitzgerald o Robbie Williams.

Una versió en castellà el 2002

La producció que s'estrena al Teatre Grec la dirigeix la gallega Marta Pazos, amb direcció musical de Dani Espasa i traducció de Marc Rosich. És una coproducció del Teatre Lliure i el Festival Grec amb la qual es vol commemorar el 50 aniversari de les dues institucions. El repartiment està encapçalat per Nao Albet fent de Macheath i amb Miriam Moukhles, Marta Bernal, Eduard Farelo, Júlia Truyol i, en un paper doble, Roc Bernadí, entre altres noms de l’escena catalana més jove, protagonitzen el muntatge, amb escenografia de la mateixa Pazos. Una versió del muntatge ja es va presentar al Grec el 2002, en aquella ocasió va ser una versió en castellà (La ópera de cuatro cuartos) dirigida per Calixto Bieito, amb l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure.

Pazos va presentar al Lliure una versió escènica del guió de Viaje a la Luna de Federico García Lorca. Del mateix autor, va portar a escena Comedia sin título, amb el Centro Dramático Nacional. Al Grec 2022 Festival de Barcelona, va dirigir Christina Rosenvinge, entre altres, a la peça de teatre musical Safo. Entre les seves últimes creacions hi ha la versió d’El público de García Lorca, que es va presentar el 2025 al Teatre Lliure amb la Comedia Nacional de Montevideo, i també Orlando, adaptació de l’obra de Virginia Woolf per al Centro Dramático Nacional (2025), amb la qual va obtenir un premi Godot a la millor direcció.