Descomunal. Bad Bunny va convertir aquest divendres l’Estadi Olímpic Lluís Companys en una autèntica festa caribenya. El cantant porto-riqueny va inaugurar la seva gira europea amb un concert de gran format on hi va haver salsa, reggaeton, trap, bolero, plena, focs artificials, convidats sorpresa i una celebració constant de la identitat llatina davant d’un públic completament entregat. L’actuació va arrencar amb un detall simbòlic: un vídeo de dos joves parlant en català abans que Benito Antonio Martínez Ocasio aparegués immòbil al centre de l’escenari, vestit amb esmòquing clar, una corbata a joc i acompanyat d’una banda en directe. El silenci inicial només va durar uns instants. Quan van començar a sonar els primers compassos de La Mudanza, l’Olímpic va esclatar.
Aquell inici ja va marcar el to d’un concert construït al voltant de les arrels musicals de Puerto Rico i del seu últim treball, DeBí TiRAR MáS FOToS. La salsa, els sons tradicionals i el reggaeton van conviure durant tota la nit en un espectacle que va anar canviant de registre sense perdre intensitat. Temes com Callaíta, Pitorro de coco, Turista, Baile inolvidable, NUEVAYoL, Tití me preguntó, Me porto bonito, Ojitos lindos o El apagón van anar encadenant-se mentre el públic transformava tant la pista com les grades en una pista de ball gegantina. Ningú va aguantar assegut.
Un dels centres neuràlgics del xou va ser La Casita, el segon escenari inspirat en l’arquitectura tradicional porto-riquenya, on Bad Bunny va desplegar la part més festiva i urbana del concert. Allà, envoltat d’una atmosfera de reunió entre amics, van aparèixer també diverses cares conegudes, entre elles futbolistes del FC Barcelona com Lamine Yamal, Gavi, Balde, Lewandowski o Ferran Torres.
Bad Gyal, la gran sorpresa
La gran sorpresa de la nit va arribar amb l’entrada de Bad Gyal. La cantant catalana de Vilassar va pujar a l’escenari per interpretar Yo perreo sola al costat del porto-riqueny abans de quedar-se sola davant del públic amb Da Me, en un dels moments més celebrats de la vetllada.
Entre cançó i cançó, Bad Bunny va voler mantenir un diàleg constant amb Barcelona. “Estic feliç de ser aquí després de tant de temps. Tinc molt bons records...”, va confessar, recordant la seva última actuació a la ciutat. “L’única raó per la qual jo soc aquí és perquè vosaltres gaudiu i us ho passeu bé. No us compliquem: aquest xou és ben simple; es tracta de gaudir, de cantar, de ballar. Així que... Barcelona, balleu sense por, balleu!”.
I Barcelona va respondre
Amb les grades tenyides de llum per les polseres, els làsers travessant l’Olímpic, el fum, els greus martellejant sense descans i els focs artificials il·luminant el cel de Montjuïc, el concert va anar creixent en intensitat fins a convertir-se en una celebració col·lectiva desbordada. El perreo va dominar la nit, però també la sensació que tot l’estadi participava d’un mateix llenguatge musical i emocional. Entre himnes corejats per desenes de milers de persones, Bad Bunny va mantenir viu l’equilibri entre la festa desenfrenada, les arrels caribenyes i una posada en escena tant exuberant com elegant.
Però el concert no es va quedar només en la celebració. El apagón va tornar a portar al centre del relat la realitat de Puerto Rico, els seus conflictes i la defensa d’una identitat que travessa bona part del seu repertori. Ja a la recta final, Benito va mirar enrere per recordar els seus primers concerts a Catalunya i Espanya i va agrair el suport rebut des dels inicis: “Gràcies per creure en mi abans que la resta del món”.
Més de dues hores després de l’inici, Barcelona havia deixat de semblar Barcelona per convertir-se, almenys per una nit, en una extensió festiva de San Juan. Amb aquest primer concert, Bad Bunny no només ha obert la seva gira europea, sinó que ha confirmat la seva capacitat per convertir un estadi sencer en una celebració global de música urbana, orgull llatí i comunió col·lectiva.