Aya de Yopougon és un còmic ja clàssic, a França i a l'Àfrica francòfona. De fet, fins i tot es va fer una pel·lícula d'animació inspirada en el còmic francoivorià. En castellà, Norma Editorial ja va publicar els 6 volums d'historietes d'aquesta sèrie, amb guió de Marguerite Abouet i il·lustracions de Clément Oubrerie. Ara el reedita en versió integral: ja ha sortit el volum 1, que agrupa els tres primers àlbums d'Aya. Aquest és un còmic fresc i divertit, que reflecteix la vida de la gent d'un barri popular d'Abidjan, a la Costa d'Ivori.

Aya de Yopougon 1

L'Àfrica del dia a dia

La història d'Aya, en els seus tres primers volums, toca aspectes clau de la vida de les joves africanes: l'amor, el sexe, la infidelitat, la manca de diners, la voluntat de destacar, els estudis, l'amistat... En aquest còmic, escrit en clau femenina, no hi ha polítics poderosos, ni individus extraordinaris, ni grans lluitadors per la llibertat. Aya és una història sense herois. Els personatges no fan res que no facin milions d'altres persones a bona part del planeta: treballen, s'estimen, s'odien, s'enganyen, van de festa... Aquest còmic aconsegueix reflectir la vida quotidiana al barri de Yopougon, fent arribar el lector a les cases dels seus personatges, als seus patis, a les seves excursions, als seus llocs de feina, als seus espais d'oci... Abouet i Oubrerie aconsegueixen commoure el lector amb humor (i també amb tendresa) i amb unes il·lustracions carregades de llum i de color.

Aya de Yopougon 2

Protagonisme col·lectiu

Tot i el títol, Aya no és realment la protagonista de la història. Aquesta noia sensata no seria res sense les seves amigues de l'ànima, Bintou, Adjoua i Felicité. Aquests quatre personatges centrals són el centre d'una teranyina que agrupa els seus familiars, els seus companys de feina, les seves rivals, els treballadors del barri... És un autèntic retrat coral en què el protagonista real és la gent del carrer. En realitat, la sèrie de còmics pretén retratar tot un barri, Yopougon (anomenat també Yop City pels seus veïns) a finals dels anys setanta. És, òbviament, el barri en què va viure Marguerite Abouet quan era petita, justament en aquella època. I a través dels diversos personatges de Yop, Aya acaba fent un retrat de la societat africana que s'allunya molt dels tòpics de guerra, de gana, de malalties i de misèria.

Aya de Yopougon 3

Alegria de viure

Els personatges d'aquest còmic viuen en un barri perifèric. I tenen moltes dificultats econòmiques: algunes de les noies han de fer de venedores al mercat i algunes parelles d'enamorats, com que no poder pagar-se una habitació, festegen de nit sobre les taules del mercat, a l'aire lliure, que anomenen "l'hotel dels estels". Però les dificultats no eviten que la gent es diverteixi. Les joves protagonistes del còmic no són potentades i no els falten els problemes, familiars, sentimentals i econòmics. Però tenen moltes ganes de divertir-se: quan poden van a la discoteca, surten de passeig, van a la perruqueria, es fan vestits nous o van a lligar. Són joves carregades de vitalitat i disposades a menjar-se el món, a desgrat de tots els seus problemes.

Aya de Yopougon 6

Denúncia sense llagrimeta

Abouet no esquiva els temes difícils: la poligàmia, la infidelitat, l'homofòbia, la discriminació de la dona, la submissió dels joves als grans, la pobresa extrema... Però Aya no és un tediós informe d'Amnistia Internacional, sinó un còmic fresc, divertit i amb un punt de sàtira sense mala fe. Per a qui no conegui Aya, aquesta és una oportunitat ideal d'apropar-se a un còmic per a tots els públics mític. Als qui hagin viatjat a l'Àfrica, Aya els recordarà les seves millors experiències al continent; i a qui no hi hagi estat, aquest còmic li obrirà una finestra meravellosa a una altra realitat. I qui ja conegui Aya de Yopougon, amb aquesta edició integral podrà retrobar-se amb les seves històries i tornar a gaudir-ne.