L’empoderament de la dona i les reivindicacions feministes són temes cada vegada més habituals en les ficcions seriades, fins al punt que n’hem hagut de deixar unes quantes fora per poder fer una llista de vuit sèries en motiu d’aquest 8 de març. Ens hem quedat, doncs, amb les sèries feministes més influents dels darrers anys, aquelles que no només destaquen pel missatge que impulsen, sinó també per la qualitat dels seus episodis. I tan influents com són, segur que ja n’heu vist algunes, però potser és un dia adequat per donar-li una oportunitat a les que no.
Una de les sèries feministes per excel·lència dels darrers anys és la que agafa el masclisme sistèmic de la nostra societat i el porta a l’extrem en una distopia on les dones fèrtils s’han convertit en esclaves. Basada en la novel·la homònima de Margaret Atwood i amb una impecable Elisabeth Moss com a protagonista, la sèrie presenta reflexions molt interessants sobre el paper de la dona.
Seguim a HBO Max amb una sèrie que aquest any celebra el seu desè aniversari. Escrita, creada i protagonitzada per Lena Dunham, les quatre protagonistes de Girls es van convertir en referents feministes per molta gent tot i els seus constants errors, perquè els reptes i experiències que vivien a la ciutat de Nova York eren representatius de tota una generació.
I si alguna cosa li faltava a Girls era mostrar més diversitat racial, la qual cosa Pose fa de meravella en el seu retrat de dones llatines i negres. La sèrie, a més, explora un altre vessant capital del feminisme, el de les dones trans, concretament a través de la seva protagonista, interpretada per MJ Rodríguez, que al Nova York dels 80 actua en competicions de drag.
Saltem ara a Netflix amb aquesta minisèrie basada en el best-seller de Deborah Feldman. Quatre capítols que expliquen la història d’una jove jueva ortodoxa que abandona el seu matrimoni concertat per fugir a Berlín, amb la repressió que hi ha sobre les dones en el món religiós com a tema principal i amb el gran descobriment de Shira Haas en el paper protagonista.
Encara més dura és aquesta minisèrie protagonitzada per Kaitlyn Dever, Merritt Wever i Toni Collette, perquè està basada en un cas real i perquè tracta un dels temes més reivindicats en un dia com avui: el de les violacions. En el cas de la protagonista, l’escepticisme respecte a l’agressió que ha patit li faran retirar la demanda, però anys més tard començaran a aparèixer casos similars que s’haurien pogut evitar.
Pel que fa a sèries espanyoles, destacarem la primera que Netflix va produir, tan pionera com les seves protagonistes, quatre dones joves que el 1928 comencen a treballar en una empresa de telecomunicacions de Madrid, impulsant la revolució que permetria la incorporació de la dona al món laboral. A més, la sèrie mostra a dones lesbianes i trans en un període on aquestes realitats estaven encobertes.
Aquesta és una de les grans comèdies feministes d’Amazon Prime. La maravillosa Señora Maisel, que fa poc estrenava la seva quarta temporada per continuar veient l’evolució de la protagonista en el masculinitzat món de l’stand-up comedy a finals dels anys 50 i inicis dels 60 a Nova York, sempre amb una energètica Rachel Brosnahan al capdavant.
No pot faltar Fleabag a la llista com una de les grans icones feministes de la nostra generació. El que va aconseguir aquesta sèrie amb molt pocs episodis és crear un personatge sense gaires escrúpols i en plena crisi vital per retratar un seguit de realitats des d’un punt de vista femení que no trobareu en cap altra ficció. O potser sí, en la nova sèrie en la que Phoebe Waller-Bridge està treballant actualment amb Amazon Prime…