Sembla que, poc a poc, el bon temps ja comença a arribar... tot i que amb compta-gotes. Estem a només un parell de dies de canviar de mes i donar la benvinguda a l’abril, el mes de les pluges mil, però també el de les roses i els llibres, el primer en que podem gaudir d’una hora més de llum i un dels que marquen l’inici de la primavera. Aquí us recomanem alguns llibres per començar el mes del llibre amb motivació per la lectura.
La pandèmia ha accelerat l’èxode urbà de moltes persones, que marxen de la ciutat per establir-se lluny de la metròpolis buscant pausa i tranquil·litat. Però aquests dos periodistes ja van decidir-ho 10 anys enrere, molt abans del confinament, i quan treballar des de casa era una excepció més que una normalitat. En aquest assaig de no ficció, editat per Saldonar, Borja Duñó i Laia Beltran narren la seva aventura a dues veus: ella torna al poble que l’ha vist créixer, a les Terres de l’Ebre, mentre que ell s’ha d’acostumar a una vida lluny de l’asfalt de Barcelona. Un viatge entranyable que els dos viuran de maneres diferents fins descobrir el paradís que han descobert plegats, allà a la seva Califòrnia particular.
L’Agnès Malivern és una periodista freelance de trenta-nou anys que sobreviu fent reportatges i entrevistes. Però un dia rep una trucada inesperada del representant de l’Aurora Ferrer, una actriu catalana reconeguda als anys 50 i 60 que va desaparèixer misteriosament, i que no només resulta que és viva, sinó que està disposada a concedir una entrevista a l’Agnès. Què li va passar? Per què ara, per què l’Agnès? Pep Prieto, periodista, crítica de cinema i televisió, i col·laborador habitual d’aquest diari, firma La dona eterna (Columna), una novel·la trepidant sobre el vincle de dues dones que, sense saber-ho, es necessiten mútuament.
Què queda d’una persona quan escriu “el meu cap és el meu enemic?” Un autoretrat trencat, un quadern del patiment psíquic o el recompte de la vida d’un ex: ex addicte a la feina, ex parella i ex membre del Club dels Mentalment Sans. Així es presenta Los brotes negros (Anagrama), l’assaig que l’escriptor Eloy Fernández Porta ha dedicat a l’ansietat, tot indagant en els símptomes i les intensitats d’un trastorn que cada cop afecta una part més pronunciada de la societat. Desesperança, episodis d’ira, idees suïcides i una angoixa permanent es dibuixen en un subjecte experimental creat per l’autor per investigar la somatització i el col·lapse de l’ésser humà.
L’Emma està embarassada de 8 mesos quan s’enfronta a la pèrdua inesperada del seu fill. La Jhanet ha estat criada per l’àvia a Bolívia mentre la mare emigra a Europa per treballar en el servei domèstic. La Natalka se sent desprotegida sense familiars propers i viu a l’ombra d’una relació abusiva amb un home violent que la pressiona perquè faci de ventre de lloguer. A Les altres mares (Columna), Laia Aguilar aporta una visió honesta sobre una altra manera de viure o veure la maternitat i les relacions interpersonals, i ho fa a través de tres dones diferents que tenen una cosa en comú: l’esperança.
A Futur, quin futur?: Claus per sobreviure més enllà de la pandèmia (Pòrtic), l'economista Santiago Niño-Becerra es pregunta quin panorama econòmic i polític ens trobarem quan la covid-19 sigui només un record. Què passarà amb els pensionistes? Quin escenari es trobaran els joves o els empresaris? A partir d'estudis, Niño-Becerra, que va ser un dels primers economistes mundials en alertar del caràcter sistèmic de la crisi del 2008, proposa unes conclusions sobre els greus canvis que patirem després de dos anys d'estralls que han capgirat tota la nostra vida.
La Hana viu un doble exili: un d’estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d’abandonar, i un altre d’íntim, que la manté apartada de la vida que l’envolta per por de prendre mal. Dos mil quilometres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A Matrioixques (Quaderns Crema), Marta Carnicero Hernanz construeix un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l’herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la necessitat de la reparació.
Encara no fa ni un any que Xavier Folch va morir, però és tanta la seva rellevància al país que acaba d’arribar a les llibreries Xavier Folch, editor i polític: Materials per a un biografia (Anagrama), un volum fruit de les llargues converses que va mantenir amb els escriptors Jordi Amat, Josep M. Fonalleras i Jaume Subirana. Folch va ser un dels grans editors de la Catalunya democràtica, i figura clau del sistema literari i del catalanisme d’esquerres durant més de mig segle. Un personatge d’una llarga trajectòria d’antifranquisme compromès que va ajudar a construir una de les xarxes d’intel·lectuals i polítiques més brillants de casa nostra.
Un gran misteri en un entorn rural que no és tan idíl·lic com sembla a primera vista. Ens traslladem al Parc Nacional de Yosemite, on el febrer del 2016 una jove universitària desapareix al parc sense deixar cap rastre. Tres anys després, a Las Vegas, una jugadora de pòquer professional, descobreix que el seu pare, a qui no coneixia, estava investigant la desaparició d’una noia abans de morir. I decideix agafar-li el relleu per investigar. Laia Vilaseca completa un thriller addictiu a Quan la neu es fon (Rosa dels Vents), una novel·la plena d'intrigues i obsessions que atraparà al lector fins al final.
