La febre dels llibres no s'atura. Si el sector del llibre va tancar l'any passat com "el millor any" de l'última dècada pel que fa a vendes, com va dir el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis, amb un 15% més de llibres venuts que l'any 2019, sembla que la fal·lera per la lectura ha tornat per quedar-se. Aquesta dada també ha representat un bon repunt del del llibre en català, que a finals de l'any passat ja representava un 30% del total de vendes. Un indicatiu que clarifica la bona salut de la literatura és que cada setmana es publiquen novetats editorials de diferents gèneres i temàtiques; una pluralitat literària que treballa incansablement per fer que, després dels pitjors moments de la pandèmia, els llibres siguin un bon refugi on quedar-nos a descansar. Us deixem alguns títols imperdibles per aquesta setmana.
Parlar del síndrome del niu buit és fàcil, però viure’l, gestionar-lo i pair-lo pot no ser-ho tant. Que li ho preguntin a la Lucy Barton, l’escriptora d’èxit protagonista d’Ai, William! (Edicions 1984), una novel·la d'Elizabeth Strout que fa una reflexió profunda sobre el misteri de l’existència. Després de quedar-se vídua, la Lucy es refugiarà en el seu primer marit, en William, amb qui manté una relació tendra i complexa plena de confidències que l’ajudaran no només a recordar el pas dels anys, sinó a comprendre les situacions vitals que, sovint, s’ens escapen.
A aquestes alçades, poca gent no coneix Jordi Borràs i la seva incansable tasca periodística per investigar i documentar l’augment de l’extrema dreta a Catalunya, una feina que li ha costat persecucions i amenaces. Lluny d’acovardir-se, el fotoperiodista ha ampliat el focus a d’altres països europeus per denunciar com el populisme xenòfob ha acumulat poder aquest segle XXI i quines són les seves directrius, els seus pensaments i les seves reflexions. A Tots els colors del negre (Ara Llibres), l’autor condensa el resultats de tots aquests anys de compromís i construeix una crònica periodística de no ficció per subratllar la importància de la consciència i la memòria per combatre el feixisme.
Qui s’hagués imaginat que viuríem una pandèmia? Si una cosa ens ha deixat clara la crisi de la covid-19 és que mai sabem quines situacions ens depararà el futur, per surrealistes o inversemblants que ens semblin avui en dia. L’última novel·la de Núria Perpinyà, precisament, ens convida a fer aquesta reflexió en el marc d’una societat futurista que podria ser la nostra. Està inspirada en un segle XXIII on no hi ha ni guerres, ni menjar tradicional i tota la classe política són dones, però on les inundacions assolen la Terra. Diatomea (La Magrana) és una proposta de literatura fantàstica que té intriga, aventura i reflexions sobre el món que ens envolta, plena de corrupció, populisme i resistència popular.
La por és una de les emocions més incontrolables de l’ésser humà, un nus a l’estómac que ens impedeix actuar o pensar amb claredat. Una filosofía del miedo (Anagrama, Argumentos) parla d’això: de com la por ens porta a exagerar les amenaces i a menysprear la nostra fortalesa, a apartar-nos sovint del món per no saber-lo gestionar, o inclús a tornar-nos llops solitaris i desconfiats que s’acaben empassant discursos populistes en nom de la raó i a canvi de la nostra pròpia llibertat. A partir dels quatre moments de la filosofia clàssica, Bernat Castany Prado ens proposa una manera de pensar a la contra d’allò que més temem que va quedar finalista al Premi Anagrama d'Assaig.
Infància, migració, identitats i eurocentrisme; una mescla de conceptes que Ennatu Domingo narra amb honestedat, reflexió i una gran facilitat per posar el lector entre les cordes. Som una societat paternalista que nega la raó de l’altre? Tanquem els ulls davant de qualsevol realitat que surt del territori europeu? Fusta d’eucaliptus cremada (Navona) ens capbussa en les vivències inoblidables d’una nena de set anys a l’Etiopia rural de principis dels anys 2000 abans de ser adoptada per una família catalana, i com les preguntes sobre els seus orígens l’acompanyen durant tota la seva vida adulta. Un text per pensar sobre la nostra responsabilitat en les dinàmiques desiguals i discriminatòries del món actual.
El moviment feminista tot just està posant fil a l’agulla a una de les seves històriques discussions internes: quin paper tenen les dones negres o racialitzades dins de la lluita? Moltes feministes han focalitzat el discurs sense tenir en compte altres opressions com la raça, la classe o la identitat sexual, discriminacions igualment estructurals que s’entrecreuen amb el masclisme i el patriarcat que dificulten, encara més, la convivència plena en un món dominat per homes, blancs i heterosexuals i que ara s'analitza a través del concepte de la interseccionalitat. Feminismo de barrio (Capitán Swing) és tot allò que oblida el feminisme blanc, un assaig en el que Mikki Kendall reflexiona sobre l’opressió d’unes dones cap unes altres.
L’escriptor Víctor Recort ens porta amb Pont Aeri (Empúries) una proposta atrevida que conjuga grans referents de la cultura popular catalana dels últims 20 anys. La sitcom de més èxit de la televisió pública catalana, que va sobre dos amics que comparteixen pis, acaba amb els dos actors protagonistes barallats. Un triomfa a Madrid i l’altra continua fent d’actor a Barcelona, fins que l’estrella madrilenya torna a la ciutat comtal. Una novel·la divertida i intel·ligent que juga amb els nostres propis paràmetres humorístics, i on és difícil no pensar en uns personatges concrets del nostre passat televisiu que tenim gravats (encara) a l’imaginari col·lectiu.
L’any 1804, el codi civil francès legislava que “deficients mentals, menors, delinqüents i dones” no tenien drets legals. Va ser l’any que va néixer la protagonista d’aquest còmic, l’escriptora francesa Aurore Dupin, més coneguda pel seu pseudònim masculí George Sand. Figura clau de l’emancipació de la dona i igual de reconeguda que Flaubert o Balzac, va separar-se del seu marit, va aconseguir la custòdia legal dels seus fills i va gaudir amb llibertat de la seva sexualitat tant amb dones com amb homes. Així va trencar tots els rols de gènere de l’època, vestint pantalons i fumant puros, però sobretot estant al costat del poble. George Sand: Hija del siglo (Garbuix Books) és una biografia gràfica per descobrir un dels personatges més interessants del segle XIX.