Simone Biles va retirar-se de la competició per equips i de la final individual dels Jocs Olímpics de Tòquio a principis de setmana perquè havia de centrar-se en la seva salut mental. És possiblement la notícia més inesperada i més important d’aquests Jocs. Perquè ja comença a ser hora que parlem de la salut mental sense tabús. Perquè només cal parlar-ne una mica amb els del teu voltant per descobrir que l’ansietat i la depressió són part del dia de moltíssimes persones. Moltes d’elles que no poden aturar-se per posar-se bé.

Et trenques un braç i tothom veu evidentíssim que no pots treballar, però estigues un mes de baixa per ansietat, que hauràs de veure com se't qüestiona fins i tot sortir a fer un cafè amb els amics. Perquè tothom sap que només pots estar tancada a casa plorant en un racó de l’habitació. 

Parlar-ne és molt important, i poder fer-ne humor també. Sentir que allò que sents no és tan estrany, que el que et passa també li passa a altra gent i que per molt que sigui mental i invisible, és una malaltia. Normalitzem explicar que anem al psicòleg, que sentim ansietat per la pressió a la feina o que tenim una mala època i no ens ve de gust veure ningú. Parlem-ne i expliquem-ho.

I perquè això passi, els referents també n’han de parlar. Persones públiques com Simone Biles —o aquí a casa nostra Montse Venturós, que va deixar l'alcaldia de Berga explicant en una roda de premsa que pateix una depressió— posen el debat de la salut mental sobre la taula i són imprescindibles. 

La salut mental en il·lustracions

També és imprescindible parlar-ne en el nostre dia a dia i tenir present la salut mental en aquells missatges que ens acompanyen, siguin en una tassa cuqui o a les xarxes socials. Ens passem el dia amorrats al telèfon, què menys que tenir una mica de cura amb el que mirem. Prou optimisme a cegues, prou frases precioses que només ens portaran frustració, parlem de coses reals. Si estic com una merda, es diu i no passa res. 

Gemma Correll és una il·lustradora britànica que això ho té molt present. Amb les seves il·lustracions narra la quotidianitat de l’ansietat i la depressió dins del seu dia a dia, normalitzant-les i aportant-hi un toc d’humor. Una depressió tropical, el cercle viciós de no poder treballar per ansietat però alhora sentir ansietat per no estar treballant o quina seria la llista de cançons si la teva ansietat fos un disc de música, són algunes de les seves il·lustracions que recollim a continuació.