Cesc Gay ja fa temps que l'encerta, i aquesta vegada de ple. El passat dimarts s'estrenava, al teatre Romea, '53 diumenges', una comèdia teatral que, a causa de l'èxit que va tenir en el seu moment, ha tornat a escena.

L'obra parteix d'un argument gens enrevessat i força quotidià. Tres germans decideixen trobar-se per parlar del pare, s'ha fet gran, ja no pot viure sol i necessita assistència, i per acabar-ho d'adobar, ha agafat el mal costum d'ensenyar el penis a la veïna.

'53 diumenges' David Ruano

D'esquerra a dreta: Pere Arquillué, Lluís Villanueva i Cristina Plazas interpretant '53 diumenges' de Cesc Gay / David Ruano

El que havia de ser una reunió entre germans per gestionar aquesta situació no gens senzilla, acaba sent una bomba de rellotgeria a punt d'explotar en qualsevol moment. El més petit comentari, una frase inofensiva, són suficients per encendre l'ambient, que cada vegada està més caldejat.

L'extraordinari elenc de '53 diumenges'

El repartiment escollit pel dramaturg és el mateix que va utilitzar per 'Els veïns de dalt', una comèdia sobre les relacions de parella que també va ser molt exitosa. En aquesta ocasió, Gay ha construït uns personatges fàcilment identificables, amb caràcters molt ben definits i que xoquen entre ells, i és aquí on es couen els conflictes.

'53 diumenges' David Ruano

Àgata Roca i Pere Arquillé / David Ruano

Pere Arquillué interpreta el germà petit, que s'auto considera un 'mitja merda' perquè les coses no li van gaire bé, és actor i acaba d'aconseguir gravar un anunci de gaspatxo disfressat de tomàquet. El paper de la seva companya sentimental l'interpreta l'Àgata Roca, pediatra, filla única que, d'alguna manera, troba a faltar tenir germans per reproduir les escenes familiars que contempla des d'un segon pla. El germà gran, interpretat per Lluís Villanueva, és un home amb sort. Després de casar-se amb la filla d'un gran empresari, porta una vida acomodada, té molts diners i no li cal treballar, el seu germà el titlla de tarambana. Ningú sap què fa a la fàbrica, però ell es considera un treballador imprescindible. I, finalment, la germana mitjana, interpretada per Cristina Plazas (anteriorment el paper era de Marta Marco), és una professora universitària bastant brillant, el marit li ha posat les banyes en repetides ocasions, carrega tot el pes de la responsabilitat del pare, té una gran capacitat per gestionar els conflictes (menys el seu) i és la conciliadora entre els germans.

El paper de la gelosia entre germans

Cesc Gay posa el focus en la complexitat de les relacions fraternals. Amb dos germans, orgullosos, tossuts i insegurs, la gelosia tan habitual en aquests casos, i els retrets, juguen un paper molt important en escena. L'humor amb el qual juga Gay és molt popular, i retrata a la perfecció les petites misèries de qualsevol família; és fàcil identificar-s'hi en algun moment.

Si bé és cert que el públic riu durant l'hora i mitja de representació, també s'ha de matisar que és un públic majoritàriament gran i potser els mateixos elements no funcionarien tan bé amb la generació millennial.

53 diumenges arquillué y villanueva  David Ruano

Els personatges Santiago i Víctor, que són germans, interpretats per Arquillué i Villanueva / David Ruano

Pere Arquillué, el mestre dels escenaris

'53 diumenges' cobra sentit gràcies a Pere Arquillué, un monstre escènic que ho fa absolutament tot bé. Es nota que gaudeix, que ha treballat el text a fons, aprofita cada rèplica, i aporta la intencionalitat adequada, amb un to encertadíssim i on cada gest està perfectament executat.

La complicitat amb Villanueva és esplèndida, i no li fa ombra en cap moment, s'ajuden, s'autoalimenten, dos actors generosos que brillen junts, i no és la primera vegada, la bona sintonia ja es va poder apreciar amb 'Art' de Yasmina Reza al teatre Goya l'any 2017.

'53 diumenges' David Ruano

Cristina Plazas i Pere Arquillué / David Ruano

Una comèdia gens pretensiosa, que serveix per desconnectar i passar una bona estona, una obra sense rerefons moralista que ni tan sols li calen reflexions profundes per fer que el públic marxi content a casa. Humor intel·ligent, talent, i una bona direcció, tres elements que, en la proporció adequada, esdevenen una recepta exquisida. Vagin a veure-la abans no ho tanquin tot!

 

Fotografia de portada: Pere Arquillué disfressat de tomàquet / David Ruano