50 anys després hem tornat a veure sortir el sol al Canet Rock. I és que enguany se celebrava el mig segle d'aquella primersíssima edició d'un festival que prometia 12 hores de música i follia.
Tota una fita encara en temps de franquisme que, una dècada enrere va iniciar una segona etapa que, no només encara perdura, sinó que aquesta matinada de dissabte a diumenge ha viscut una de les seves millors edicions. Aniversari que el Canet Rock ha commemorat homenatjant els pioners d’aquella nit que va ser símbol de resistència contra el règim i un crit per la llibertat, amb les notes de l’Elèctrica Dharma, que hi van actuar en aquell primer Canet Rock.
Un altre dels moments més emotius de la vetllada, ha estat quan, per sorpresa, l’escenari ha estat ocupat pels artistes que prenien part d'aquesta edició sostenint una gran pancarta amb el lema “CANET ROCK PER LA PAU” i, amb la directora del festival, Gemma Recoder prenent la veu, la lectura d’un manifest per condemnar totes les formes de violència i per aturar l’activitat bèl·lica al món, la injustícia i els genocidis.
Cantant La farola a la freSka
La jornada, però, ha començat abans, molt abans, quan el sol encara picava fort. Han estat 12 hores de música sense aturador (el cert és que enguany, amb alguna demora, en realitat han estat 13 0 14) i un públic intergeneracional en què tant hi havia veterans del festival com molta que vivien el seu primer Canet Rock. Molt probablement aquest és un dels secrets del seu èxit. Mescla intergeneracional que també reflectia el cartell d'enguany, reunint debutants com Mama Dousha i, per estrany que sembli, una Mushka que encara no havia passat pel Pla d'en Sala, compartint espai amb referents del nostre ecosistema sonor.
Especialment notables han estat les actuacions d'uns clàssics infal·libles com Els Catarres; La Fúmiga, consolidant-se com una de les propostes fonamentals actualment en l'escena en llengua catalana i uns 31 Fam que sobresurten com el nom més suggerent i atractiu del panorama urbà nostrat
Especialment notables han estat les actuacions d'uns clàssics infal·libles com Els Catarres (en aquest apartat de veterans o semi veterans, menció també per a uns Doctor Prats que sempre garanteixen gresca i xerinola); La Fúmiga, consolidant-se com una de les propostes fonamentals actualment en l'escena en llengua catalana i uns 31 Fam que sobresurten com el nom més suggerent i atractiu del panorama urbà nostrat. Una escena que també ha estat representada en aquesta edició del Canet Rock per Julieta i The Tyets. Però aquest nit els caps de la Banda del Pati han estat els de Sabadell. Com ens van dir l'última vegada que els vam entrevistar amb motiu de la publicació del seu nou àlbum, R31, ells fan els discos que els dona la gana, i quan els toca defensar-lo sobre les taules, van sobradíssims. Ben passades les sis, el sol ha començat a sortir amb Figa Flawas sobre l'escenari.
Els de Valls, ara mateix, en popularitat, juguen en una altra lliga. I per molt cansament i esgotament que acumulis a les cames després d'haver-ho donat tot al llarg de la nit; és impossible resistir-se a un repertori en què tot són temacles
Els de Valls, ara mateix, en popularitat, juguen en una altra lliga. I per molt cansament i esgotament que acumulis a les cames després d'haver-ho donat tot al llarg de la nit; és impossible resistir-se a un repertori en què tot són temacles. L'últim, la seva nova cançó de l'estiu a ritme sincopat jamaicà, A la freSka. I sí, entre una actuació i una altra, els sempre imprescindibles Josep Maria Mainat i Miquel del Roig, perquè el Canet Rock no seria el Canet Rock sense ballar La farola. Mig segle després, la gran festa de la música catalana viu una de les seves millors edicions.