Set anys de trajectòria, centenars de concerts, milions d'escoltes i una identitat cada cop més sòlida. 31 FAM no és només un dels grups més influents de l’escena urbana catalana, sinó que amb R31 , disc conceptual que recrea la programació d'una emissora de ràdio (aquesta R31) al llarg de tot un dia i so calidoscòpic recollint tots els referents i influències que amaga la seva proposta: del hip hop a la rumba catalana, del trap a la bachata, han deixat clar que viuen una de les seves millors etapes creatives. 

Publicar un nou disc sempre és un moment de vertigen per a qualsevol artista, però a R31 li acompanya una sensació diferent: "És l’àlbum", repeteixen en Kid Pi, AAA i Koalekay, els tres membres del col·lectiu sabadellenc de música urbana presents en l'entrevista (falten en Bandam, Lil Didi i Joey C) que fem en la terrassa d'un cèntric hotel barcelonès entre guiris en banyador que aprofiten els primers rajos de sol primaverencs per prendre còctels i banyar-se en una d'aquelles piscines que és el somni instagramejable de tot aspirant a influencer. "És L'ÂLBUM, en majúscules", insisteixen entre ells com si aquest cop sí que haguessin trobat l’essència definitiva del seu so. La clau, segons expliquen, és haver-lo creat en una mena de "bombolla" emocional i creativa. Han deixat enrere la rigidesa de voler fer "el disc perfecte" i s’han centrat a gaudir, a jugar, a ser ells mateixos, però més refinats, més madurs, més conscients. "No ha estat el disc que ens hem pres més seriosament, però sí el més intens", diu Kid Pi. No es tracta de perdre profunditat, sinó de canviar el prisma. Ara el joc forma part del discurs, i això es nota tant en la música com en el concepte general del projecte. Definitivament, els nens del barri s'han fet grans. 

20250507 MM 31 FAM (9 de 10)
31 FAM, els nens del barri s'han fet grans / Foto: Miquel Muñoz

Esteu sintonitzant R31

"Ma mare es torna boja, però absolutament boja, cada vegada que sonem a la ràdio", descobreix entre rialles Koalekay. "La primera vegada que vam sonar a la ràdio, però, la recordo perfectament, estava anant cap al gimnàs, Estava aturat en un semàfor i va sonar. Brutal". L'AAA desvela que aquella primera vegada, però, el locutor es va equivocar i els va presentar com a Fan 21. "A mi, però, em va fer més il·lusió la primera vegada que vaig escoltar un tema nostre en una discoteca". Un dels aspectes més innovadors de R31 és la seva estructura. L’àlbum funciona com si fos una emissora de ràdio que acompanya l’oient al llarg de tot el dia: matí, tarda i nit. Aquesta idea neix, com expliquen, d’una conversa amb Noel Pérez, membre del seu equip (director creatiu de molts dels seus vídeos) que, escoltant la cançó Mama, ho sento, va veure-hi clarament el fil conductor. "Bon dia, Catalunya", deia la lletra recorda Kid Pi, "i se'ns va il·luminar". D’aquí va sortir el concepte de programació horària: una emissora fictícia que reflecteix els diferents moments vitals de cada membre del grup. "És com una ràdio on hi ha de tot, perquè cadascú viu el dia a la seva manera", diu Koalekay. I és veritat: el disc és un mosaic de gèneres, atmosferes i estats d’ànim que recullen la varietat de les seves personalitats. A més, han comptat amb col·laboracions com les veus de Jordi Basté, Pilarín Bayés, Tomàs Molina o Juliana Canet. "Són personatges que formen part de l’imaginari popular de Catalunya i poder-los tenir al disc és un privilegi", apunta Kid Pi.

Quan hem intentat complaure massa la mirada externa, no ens ha anat bé

Fa temps que 31 FAM evidencien que el seu èxit no és fruit de l’atzar. El seu treball ha anat madurant i R31 n’és una mostra clara: musicalment explora sons nous, lletres més suggerents i una producció polida, però sense perdre l’ADN que els va fer destacar. "Aquest cop hem fet el disc que ens ha donat la gana", diuen amb contundència. Han sabut alliberar-se de la pressió externa i, en fer-ho, han connectat encara més amb el seu públic. El grup reconeix que l’única pressió que senten és la que es posen a si mateixos, entre ells, com a col·lectiu. "Quan hem intentat complaure massa la mirada externa, no ens ha anat bé", admeten. Ara, en canvi, han fet un disc per ells, per explicar-se, per entendre’s, i per deixar una empremta genuïna. "I això el públic ho rep".

20250507 MM 31 FAM (1 de 10)
31 FAM acaben de publicar el seu nou disc, R31 / Foto: Miquel Muñoz

En parlar de la seva trajectòria, emergeix una consciència clara del camí recorregut. No reneguen dels seus primers temes, tot i que alguns ja no els representen tant. Al contrari: els abracen com a parts fonamentals de qui són avui. "Enterrar cançons? No cal. Totes formen part del nostre creixement", expliquen. Aquesta mirada madura també es reflecteix en com han canviat com a artistes i com a persones. "Ara jugo amb millor cadència i millor ritme", diu Kid Pi, comparant la seva manera d’expressar-se abans i ara. Hi ha una evolució lírica, però també emocional. Són més lliures, més còmodes amb ells mateixos i amb el que poden aportar. "Si encara fessis les mateixes barres que quan tenies 17 anys, tindries un problema", diu Kid Pi. No és el cas. El grup ha crescut, ha mutat, ha explorat. I això es nota en cada nova entrega.

R31 és, en molts sentits, una culminació. Però també és un nou començament. Una declaració d’intencions. Una emissora oberta al món que sintonitza amb un públic cada cop més ampli, però sense deixar de sonar a casa

Després de concerts memorables a escenaris com el del Sant Jordi Club de Barcelona i actuacions especials a València, Madrid o les Illes, 31 FAM, que van presentar en directe el seu nou treball a la sala Razzmatazz de Barcelona el passat 3 de maig, continua mantenint una actitud agraïda i il·lusionada. “Tot el que vingui, amb els braços oberts, però ja hem viscut molt més del que hauríem esperat mai en 100 vides”, diu Kid Pi. Saben que ja han assolit fites impensables, i això els dona una calma que es tradueix en llibertat creativa. R31 és, en molts sentits, una culminació. Però també és un nou començament. Una declaració d’intencions. Una emissora oberta al món que sintonitza amb un públic cada cop més ampli, però sense deixar de sonar a casa. Al final, com diuen ells: "Com Catalunya, no hi ha res".