Els 5 llibres polítics que seran novetat aquest Sant Jordi 2022

El nou director de l'ACN (redactor il·lustre de ElNacional.cat), Iu Forn, firma una radiografia de la situació actual de la justícia política a Espanya amb l'ajut de diversos experts, jutges, juristes, advocats, periodistes, polítics i afectats. Amb ells repassa com una part de la justícia -sobretot la cúpula-, una part dels cossos de seguretat i diversos mitjans de comunicació han organitzat un Estat paral·lel que actua, o bé retorçant la llei o directament al marge d'ella, per "castigar" tot tipus de dissidència, intentar resoldre a la seva manera conflictes que són polítics i retallar els drets civils i constitucionals del conjunt de la societat. Judici a la justícia (Roca Editorial) és una anàlisi de la realitat partint del cas Boye o com a l'advocat de Carles Puigdemont li cau un processament per un delicte de blanqueig de capitals que permet accedir a tots els seus aparells electronics, i acabant en el sistema d'espionatge Pegasus, passant per les investigacions prospectives, les filtracions a la premsa de sumaris secrets o la publicació de converses privades que son en aquests sumaris i que no tenen res a veure amb els casos.

És VOX una amenaça per a la nostra democràcia? Amb la fredor del cirurgià i la paciència del monjo, el periodista Miguel González, persona non grata per al partit de Santiago Abascal, dissecciona a VOX S.A.: El negocio del patriotismo español (Peninsula) les entranyes d'aquest fenomen que sembla haver sorgit del no-res per convertir-se en la clau que pot obrir la porta de la Moncloa després de les properes eleccions. Qui aquesta darrere de VOX? Quina és la seva ideologia? Quina estratègia fa servir per penetrar els poders de l'Estat? Com ha aconseguit el suport de més de tres milions i mig espanyols? És una versió assilvestrada del PP o una cosa qualitativament diferent? Ha tocat sostre? En aquest llibre no trobés el lector receptes ni etiquetes, però si instruments per entendre un partit que no només pretén governar les institucions, sinó condicionar la vida quotidiana dels ciutadans, retallant llibertats i imposant el conjunt de la societat la seva pròpia concepció de la moral i de la vida.

"Qui, exiliant-se de la seva pàtria, ha fugit també d'ell mateix?", es preguntava Horaci. A Molts i ningú (La campana), Clara Ponsatí, lluny de fugir, es mira a ella mateixa i ens mira a nosaltres a la cara, i, amb la fermesa i la sinceritat que la caracteritzen, ens parla sense embuts. Aquest embastat de memòries i altres històries es pot llegir com una autobiografia: és la crònica d'una trajectòria vital i acadèmica molt rica i d'un compromís polític al llarg dels anys, i també el relat de primera mà d'un moment decisiu de la història recent -des del Primer d'Octubre fins al combat europeu dels exiliats- que convida a una reflexió de futur.

A tot el món, les democràcies s'enfronten a un enemic nou i implacable que no té exèrcit ni armada; no procedeix de cap país que puguem assenyalar en un mapa, perquè no ve de fora, sinó de dins. En lloc de desafiar a les societats lliures amb la destrucció des de l'exterior, amenaça amb corroir-les des de l'interior. Un perill com aquest és esquiu, difícil d'identificar, de distingir, de descriure. Tots ho notem, però ens costa donar-li nom. Es vessen rius de tinta per a definir els seus elements i característiques, però se'ns continua escapant. El nostre deure, per tant, és nomenar-lo per a així comprendre'l, combatre'l i derrotar-lo. A La revancha de los poderosos (Debat), l'escriptor i periodista veneçolà, brillant analista del jeroglífic polític internacional, Moises Naím, destapa a dictadors, populistes i grans corporacions com les principals amenaces de la democràcia en el segle XXI.

"Venen a fer-te un escorcoll, t’ho buiden tot i et diuen que ja trobaran alguna cosa. D’això se’n diu causa general". Segons el recompte minuciós del periodista Jordi Panyella, són 2.562 les persones represaliades per l’Estat espanyol, amb investigacions policials i judicials de tota mena, víctimes de la persecució administrativa, econòmica i política per la seva participació en el moviment independentista de Catalunya. Si hi afegim les 1.066 persones bastonejades l’1 d’octubre de 2017, pugen fins a 3.628. Causa general (Angle) és la crònica definitiva de la persecució judicial al moviment independentista.