Francesc Xavier Vila, doctor en Lingüística, és professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i dirigeix el CUSC (Centre de Recerca en Sociolingüística) d’aquesta universitat. Ha contestat a El Nacional algunes preguntes sobre la intenció del Partit Popular (PP) d’aprofitar l'aplicació de l'article 155 per incrementar la presència de l’espanyol a l’escola catalana.

Xavier Vila - Sergi Alcazar

Quina valoració fa de l’intent del govern espanyol d’introduir l’espanyol com a llengua vehicular a l’ensenyament tot aprofitant el 155?
Suposo que té diverses lectures. En primer lloc, el PP fa molt de temps que intenta reduir la posició del català a Catalunya, i ara aprofita que està en una situació de força per tirar endavant el seu projecte. La segona lectura és que als populars els molesta especialment l’escola, perquè és l’àrea en què s’ha progressat més en la normalització, i també perquè és l’eina amb què s’ha aconseguit que la pràctica totalitat de la població catalana conegui les dues llengües. I això és poc tolerable per a un partit que és clarament supremacista castellà, que creu que el castellà ha de tenir una posició per sobre de les altres llengües. Ells usen el discurs que el castellà és necessari perquè és l'única llengua que pot usar-se per comunicar-se entre tothom. Però si tothom sap català, es pot usar el català sense problemes en la vida pública. Ja no poden dir allò que “en castellano nos entendemos todos”.

Però també hi ha raons més conjunturals...
Estem en un moment de conflicte polític seriós, i el que fa el PP és una operació per pressionar la investidura. Posa pressió als partidaris dels uns i dels altres, dient que si no s’apressen a ocupar el govern, continuarà fent malifetes. Per a ells és un win-win. Si posen nervis als sectors independentistes, i aquests perden el control, la maniobra els surt a compte, i si poden fer alguna de les seves jugades contra el català, també els surt a compte. I, en qualsevol cas, aquesta jugada els surt a compte, perquè els beneficia en la seva competència amb Ciutadans, que ha fet la proposta que els funcionaris només hagin de saber castellà.

 Els defensors de l’Espanya plural hauran d’explicar com resoldran aquesta situació

Per què trencar ara una dinàmica que no havia generat grans tensions en 40 anys?
Des del 1993 la dreta espanyola intenta trencar el model educatiu català. Ho va intentar amb la tercera hora de castellà, ho va intentar Wert en voler “espanyolitzar els nens catalans”... Però el model estava prou blindat jurídicament i socialment, i no van poder. Ara els del PP estan jugant amb Ciutadans a veure quin dels dos partits és més radical. Això dona vots a Espanya, i mentre doni vots a Espanya aquests dos partits continuaran fent ballar la bala. Els defensors de l’Espanya plural hauran d’explicar com resoldran aquesta situació.

L'escola catalana és un element de consens de la major part de la societat catalana, que està per sobre de la línia divisòria independentista i no independentista, i això és positiu

Quina ha estat l’aportació de l’escola a la normalització del català?
En termes de coneixement, és un dels sistemes educatius europeus que millor bilingüitza la població. Ens podem comparar amb Luxemburg, i amb pocs altres sistemes, pel que fa al coneixement de les dues llengües. Però pel que fa a l’ús, el balanç és molt més discret. L’escola no ha aconseguit promoure el català entre les noves generacions, però probablement ha aconseguit que no retrocedís més. Des del punt de vista de les mentalitats, jo crec que és un element de consens de la major part de la societat catalana, que està per sobre de la línia divisòria independentista i no independentista, i això és positiu.

Però aquest sistema educatiu té reptes...
Com a reptes, el primer repte és que hi ha una part de la població, minoritària però existent, que preferiria altres sistemes, on el castellà tingués més importància. Però la contradicció que tenen aquests ciutadans que volen més castellà és que també volen que els seus fills sàpiguen català. Ara bé, en un altre sistema seria molt difícil que els seus fills aprenguessin el català. Hi ha un altre repte i és que hem de resoldre el tema de les llengües estrangeres i de l’anglès. Bona part de la societat catalana reclama més aprenentatge de l’anglès, i l’escola no està responent de forma prou adequada a aquesta demanda, i això afebleix el consens social sobre el model educatiu.

Hi ha molt més ús de castellà a l’ensenyament del que es reconeix públicament

El català, és tan present als centres educatius com diuen alguns polítics?
Hi ha centres on la presència del català és simbòlica, on els nanos no aprenen gens de català. Això existeix, tot i que no és majoritari. I aquí s’ha de fer alguna cosa. A aquests centres educatius ni tan sols s’aplica la normativa que demana Rajoy. Els polítics catalanistes han volgut defensar que la normalització ja s’havia efectuat a l’escola, i això no és cert; i els polítics espanyolistes sempre deien que l’ensenyament està catalanitzat del tot, però sempre ha estat mentida. Tenim moltes vegades un problema de relació entre la realitat i les apreciacions dels polítics: hi ha molt més ús de castellà a l’ensenyament del que es reconeix públicament. Allà on hi ha presència majoritària de descendents de les immigracions dels anys 60 o de les noves migracions del segle XXI, la presència del català és baixa. A alguns instituts concrets aplicar el 25% del català seria un avenç considerable. Fa pocs dies, amb Vanessa Bretxa i Llorenç Comajoan-Colomé, hem tret al mercat un llibre que es diu Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària (ed. Horsori) amb entrevistes a professors de secundària sobre la situació de la llengua, i aquests desmitifiquen molt aquesta visió idíl·lica del català a escola. Parlant amb ells s’aprèn molt, però a ells sovint no se’ls escolta.

Així doncs, els professors no sempre parlen en castellà amb els alumnes.
Fa poc ens van publicar un estudi sobre els usos de llengua a l’aula a secundària. En algunes localitats, més del 40% dels alumnes deien que parlaven igual en castellà i en català amb els seus professors, i que el nivell de respostes dels professors en una i altra llengua era similar.

La fal·lera d’alguns polítics i jutges de parlar de percentatges de docència mostra que aquesta gent viu al segle XIX

Com es calcula el percentatge de docència en una llengua o en l’altra?
La fal·lera d’alguns polítics i jutges de parlar de percentatges de docència mostra que aquesta gent viu al segle XIX. A una aula on el professor explica que es farà una activitat, i aquesta activitat és preparar un viatge i es treballa per projectes, aquests nanos parlaran entre ells en català i en castellà, consultaran materials en llengües diverses... I això no és una classe en català. Què significa aleshores fer el 25% de les hores en castellà? Amb tota la reforma educativa que estem vivint, es fa més evident que aquesta idea del 25% és absurda, perquè no es pot calcular... En una aula on el centre ja no és el mestre sinó els alumnes, ja no té sentit el percentatge. Tothom sap que quan la gent parla en grupet, no parla en la llengua del professor, sinó potser en una altra llengua.

Espanya es va acabar el 1714, des d’aleshores el que hi ha és Castella i colònies adjacents

Creus que hi ha una voluntat de construir una Espanya plural?
Espanya es va acabar el 1714, des d’aleshores el que hi ha és Castella i colònies adjacents. O com va dir Fraga: “Castella és Espanya i la resta, terra conquerida”. Espanya podria ser com Suïssa, que valora totes les seves llengües. Els suïssos aprecien totes les seves llengües, però Espanya no és un projecte plural, sinó l’extensió del regne de Castella. Si diuen que si hi ha més català, desapareixerà Espanya, estan dient que el projecte d’Espanya es basa en una llengua única. Són ultranacionalistes castellans.