L'organització del pressupost domèstic ha deixat de limitar-se a l'estalvi general. El 2026, cada vegada més consumidors apliquen fórmules específiques per controlar una de les despeses més constants del mes com ho és el supermercat. Entre els mètodes que més circulen en entorns especialitzats en consum i finances destaca l'anomenada regla del 70-20-10 aplicada a la compra d'aliments.
El plantejament és senzill, però el seu atractiu radica en la claredat a l'hora d'optimitzar-ho tot. No exigeix càlculs complexos ni canvis dràstics d'hàbits, sinó una redistribució estratègica de la despesa. L'objectiu no és gastar menys a qualsevol preu, sinó optimitzar la cistella mantenint qualitat i un equilibri nutricional que sigui sa.
El 70% que sosté l'alimentació real
La base del sistema se centra a destinar la major part del pressupost a productes frescos i essencials. Fruites, verdures, ous, llegums, carns o cereals formen el nucli d'aquesta categoria. Són els aliments menys processats i més útils a l'hora de preparar menjar, a més, en general permeten un major estalvi en comparació a opcions menys sanes i més processades.
Aquest enfocament introdueix a més un benefici indirecte ja que redueix la dependència de productes ultraprocessats, on el marge comercial sol ser més gran a canvi d'un aliments de dubtosa qualitat. Prioritzar frescos no només impacta en la salut, sinó també en l'eficiència de la despesa alimentària.
El 20% que protegeix la butxaca d'un compte monstruós
La segona capa del mètode es dirigeix al rebost. Aquí hi entren productes de llarga durada i articles on la marca comercial poques vegades altera la funcionalitat. Arròs, pasta, conserves o productes de neteja representen un terreny on les marques blanques han guanyat terreny de manera notable. La lògica econòmica és fonamental aquí. En molts d'aquests productes, la diferència de preu entre marca líder i marca de distribució pot ser significativa sense que hi hagi una bretxa tan important pel que fa a la qualitat del producte com a tal. D'aquesta manera, l'estalvi acumulat en aquesta franja sol ser un dels elements clau d'aquest mètode.
L'últim 10% compleix una funció menys òbvia, però clau en termes de comportament del consumidor. Reservar un marge per a capricis evita l'anomenat efecte rebot que es tradueix en compres impulsives derivades de restriccions excessives.
En aquest tipus de mètodes, el component psicològic resulta determinant. La planificació estricta sense espai flexible tendeix a fracassar en contextos de consum quotidià. Incloure un percentatge deliberat per a extres introdueix sostenibilitat en l'hàbit. La regla del 70-20-10 no actua com una norma rígida, sinó com una guia de control pressupostari. La seva popularitat respon precisament a aquest equilibri entre disciplina financera i realisme en la compra diària.