Amb l'arribada de l'estiu Barcelona s'inunda -encara més- de turistes. La Plaça Sant Jaume és una de les parades obligades dels grups que visiten la ciutat sota la batuta, o el paraigües, d'un guia que els ensenya els punts d'interès imprescindibles.
El degoteig és constant. "Ens trobem al centre polític de Barcelona", els expliquen, a una banda la seu del Govern de Catalunya, el Palau de la Generalitat, un edifici medieval on s'hi pot apreciar la figura de Sant Jordi. A l'altra, la Casa de la Ciutat, l'Ajuntament de Barcelona. Segurament molt pocs recordaran els noms del president i de l'alcaldessa que anomena el seu guia. En canvi, és molt més probable, veient les cares d'interès quan senten les paraules presó i exili, que guardin a la memòria què volen dir les pancartes que pengen a cadascuna de les façanes. I per què hi són.
En anglès, castellà o francès, els guies dediquen el seu temps a narrar-los la història més recent de Catalunya, on "mig Govern és a la presó i l'altre mig a l'exili". El titular capta fàcilment l'atenció dels viatgers, que escolten amb deteniment els delictes que els imputen i els anys de penes als quals s'enfronten els líders independentistes. I marxen pensatius després de l'última frase del seu guia, que la majoria de barcelonins estan en contra d'aquests empresonaments i que això significa precisament el llaç groc.