L'Oficina Espanyola de Patents i Marques ha denegat el registre de la marca de vi Hideputa que la Societat Cervantina d'Alcàsser de San Juan (Ciudad Real) havia sol·licitat, per considerar-la "vulgar" i malgrat que el terme apareix en el Quixot i que encara utilizen autors com Arturo Pérez-Reverte.

Hideputa

Per la seva part, els cervantistes han explicat en una nota de premsa recollida per Efe que amb aquest vi, un cabernet envellit 12 mesos a la bota, complimenten els convidats que regularment reben en els seus Dinars del senyor Quixot; de fet, la primera personalitat a provar-lo ha estat el Nobel de Física de 2019, el suís Michel Mayor, qui els va visitar el passat 6 d'octubre. L'associació cultural s'ha inspirat en un fragment del capítol XIII del Quixot, de Miguel de Cervantes, concretament en el que Sancho Panza manté amb l'escuder del Cavaller del Bosc una conversa sobre el vi que estan degustant. L'escuder crida al vi "hideputa" i el lloava per la seva qualitat, per ser de Ciudad Real i per tenir alguns anys de vellesa. Sancho Panza assenyala: "Confesso que no és deshonor dir hideputa a ningú quan cau sota de l'entesa de lloar-lo... ".

Tanmateix, l'Oficina Espanyola de Patents i Marques ha denegat aquesta sol·licitud basant-se que la denominació "és contrària a la llei, a l'ordre públic o als bons costums, atès que el distintiu incorpora en el seu conjunt una qualificació denigrant, que es pot considerar d'atemptatòria als bons costums, fins i tot si està estesa en el llenguatge vulgar".

Més censura que abans

Els cervantistes han lamentat que el que ni el Consell Real ni la Inquisició no va impedir a Cervantes el 1605 que el Quixot veiés la llum, "quatre-cents setze anys després un estament oficial espanyol censuri i titlli de vulgar el millor escriptor" de la llengua castellana. L'associació cultural coincideix amb l'acadèmic de la Llengua Arturo Pérez-Reverte, que "no es poden treure del diccionari les paraules que han utilitzat escriptors de la talla de Galdós, Cela o Cervantes, per molt malsonants que ens puguin semblar avui, ja que ells les van utilitzar de manera neta, eficaç i pràctica, aconseguint reflectir el llenguatge de la seva època". Per això i malgrat que aquesta marca amb tota seguretat no serà oficialment registrada, els cervantistes alcazarenys pensen continuar emprant-la per "ser coherents amb la seva obra i per perpetuar la memòria de Miguel de Cervantes".