Jordi Cabré no ha restat inactiu durant el confinament. Escriptor reconegut amb premis com el Sant Jordi de novel·la o el Llorenç Villalonga, amb una dotzena d’obres publicades i alguna més en màquines, columnista i tertulià, llicenciat en Dret i amb alguna incursió en la gestió política, aquest creador cultural considera que el confinament ha estat també una ocasió per fer sociabilitat amb ell mateix personal, de poder dedicar més hores als fills. Un desig final per la represa? “Que recuperem l’alegria. La nova normalitat l’escriurem nosaltres, no una persona que ens vulgui fer por i molt menys un bitxo”.

 

“M’ha angoixat la claustrofòbia d’una ciutat en silenci. Però alhora, com estic escrivint una novel·la i com que crear és posar forma, m’ha anat bé tenir uns dies per equivocar-me”. Reconeix que la situació l’ha fet introduir a aquesta nova novel·la un punt més tendra i potser menys frívol. “L’atmosfera que s’ha creat ens han humanitzat amb el ritme que portàvem”. No creu, en canvi, que la pandèmia doni gaire joc per inspirar novel·les o guions cinematogràfics sobre aquesta alarma sanitària: “És un tema avorrit”.

Tot i que les sales de cultura han estat tancades, Cabré considera que més enllà d’anar als llocs podem redescobrir la cultura amb allò que tenim al nostre abast a casa: “Cadascú té el seu museu particular, la biblioteca, el cinema en forma de televisió. Hem pogut fer un consum creatiu”. “Però això de la cultura -alerta- s’hauria d’haver arreglat abans”. Quanta  la represa i les lliçons que hem d’extreure, aquest escriptor valora que “tenim una societat inquieta, creativa i amb ganes de saber, compartir i comunicar-se. Això ens diferencia, com es va veure a la Renaixença, quan l’economia, la indústria, el comerç, la cultura i la política anaven de la mà, els anys 70... Hem de recuperar-lo, però sense forçar. A l’administració li correspon llençar la primera pilota, com va fer Roosevelt als Estats Units amb ajuts per salvar el sector cultural. No es tracta d’ajudar als artistes, que també, sinó de si el país es creu d’una vegada que en cultura no es fa despesa, sinó inversió”.

 

“Em preocupen els hàbits i com internet ens pot estar fent uns ganduls. Que preferim mirar el whatsapp o qui es baralla a twitter en lloc de llegir un llibre”. Constata que les dones llegeixen molt més, mentre els homes es refugien en la maquineta. Tot i així crec que es llegeix i que s’han d’editar libres. “El públic que mira pel·lícules a Netflix demana ficció. Tenim gana de ficció i d’emocions, i això ho donen els llibres”. Contempla optimista el Sant Jordi traslladat al 23 de juliol. “Serà una forma de compensar espiritualment, no econòmicament, el que és sant Jordi. No farà la mateixa olor de primavera ni la fragància de les roses serà la mateixa, però el llibre sí que mereix un homenatge anual.  Serà una mesura de la nova normalitat”.

Barceloní que exerceix d’urbanita, veí de la Sagrada Família, no li fa nosa que la ciutat s’ompli de guiris. “Ni la celebro ni em deprimeix -respon quan li parlo de la ciutat buida-. Jo vull que vingui el turisme, una ciutat com Barcelona té espai per tothom, pels que volen aïllar-se en un parc i pels que volen apilar-se en un espai com la Sagrada Família”.

 

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.