Les begudes vegetals han crescut d'una forma exponencial en el nostre entorn. Tant en les que podem trobar als supermercats com als bars. I no fa falta ni dir a les botigues especialitzades en productes naturals. No és per sorprendre'ns, ja que les seves propietats nutricionals són moltes. Ideals per prendre-les soles, amb algun piscolabis, en batut... Només hem d'escollir la que més ens agrada. Una de les que està començant a entrar amb força té el seu origen a Corea, i es tracta de la llet de plàtan. Una beguda molt senzilla de fer nosaltres mateixos a casa, i que nutricionalment és molt rica en vitamines i en minerals.
Una beguda amb una història particular
Actualment altres llets com les d'ametlles, soja o civada són molt més consumides, tanmateix aquesta variant coreana a poc a poc s'obre pas. No és per a menys tenint en compte que el plàtan és una de les fruites més consumides i conegudes tant a nivell nacional com internacional, i que aporta sabors, textures i aromes diferents en totes les seves formes i versions. Fregir-lo, liquar-lo, al natural... Per acabar amb la llet de plàtan. una opció que és saludable, barata i molt fàcil d'elaborar nosaltres mateixos sense sortir de casa. Per a això, només cal tallar un plàtan sense la closca, liquar-lo i diluir-lo amb mitja tassa d'aigua. Com més madur sigui el plàtan, més dolç serà el sabor.
La llet de plàtan, cada vegada més coneguda
Són molts els beneficis nutricionals del plàtan, com l'energia que ens proporciona i la font de potassi que és. Per tots conegut. Tanmateix la història d'aquesta beguda és curiosa, ja que tot va començar en la dècada dels setanta, quan el govern coreà va decidir promoure el consum de llet per millorar la salut de la població. Però la llet de vaca no era una cosa que formés part de la cultura coreana i la majoria de la gent passava perquè la trobaven amb poc sabor i gens desitjable. Tanmateix, tot va canviar quan el 1974 una empresa coreana, Binggrae, va decidir afegir una mica de plàtan a la llet perquè resultés més saborosa.
L'elecció del plàtan no havia estat a l'atzar. En tractar-se d'una fruita exòtica, poc accessible i cara per a la població coreana, tothom volia provar-la. Un ganxo que, juntament amb l'ocurrència d'embotellar-la en uns envasos cònics inspirats als gerros coreans tradicionals i que permetían veure el seu color (més atractiu i cridaner visualment que la llet a convencional), va fer que tingués un èxit aclaparador i amb el temps hagi assolit gairebé la categoria d'objecte de culte.
Una beguda que arriba per quedar-se i que té una història curiosa, a més d'unes propietats nutricionals molt grans per al nostre dia a dia.