Quan no podem controlar la quantitat de dolços que mengem i ho fem amb ansietat ens sentim malament, febles i amb poca força de voluntat.
Ens responsabilitzem d'haver començat a menjar i de no haver sabut parar; llavors entrem en una espiral de culpabilitat i vergonya. Ens prometem que no tornarà a passar, que la pròxima vegada no serem dèbils, que tindrem més força de voluntat i controlarem la situació. La realitat, tanmateix, és que l'antull descontrolat i l'ansietat per menjar torna a aparèixer al cap d'uns dies, hores o mesos, i es torna a posar en marxa tot el procés. Llavors, ens comencem a fer una sèrie de preguntes i retrets:
- "Com és possible que m'estigui menjant això si sé que m'engreixaré?"
- "Per què hi ha persones que tenen força de voluntat i jo no?";
- "Ja ho he tornat a fer, no tinc remei i no canviaré mai".
L'ansietat per menjar denota carències tant físiques com emocionals
El cos és molt savi; respon contra els virus, regula sol la temperatura corporal, bomba sang constantment, respira gràcies als pulmons, etcètera. Aquest cos enormement savi que tenim també ens envia missatges per ajudar-nos a mantenir l'equilibri, en forma d'antulls i ansietat per menjar.
És important, doncs, que quan tinguem una "necessitat" irrefrenable de menjar ens fixem en el que mengem, en quines carències físiques i emocionals tenim, i en com ens comportem en la vida.
Els antulls i l'ansietat per menjar poden indicar moltes coses
Els antulls i l'ansietat per menjar poden indicar moltes coses; algunes de tan simples com a gana o set, però també poden ser un signe d'alguna de més profunda. Si se segueix una dieta sense prou nutrients, per exemple, és possible que es desitgin els aliments que contrarestin la falta de vitamines i minerals.
Saps entendre el teu cos quan et demana sucre?
Però els antulls i l'ansietat per menjar també poden indicar alguna carència emocional, i de vegades utilitzem el menjar per omplir un buit provocat per falta d'acceptació, plaer, suport o amor; altres vegades "ens empassem" menjar perquè és el que fem amb les paraules, o no sabem parar de menjar perquè no estem posant límits en altres aspectes de la vida.
Si el cos demana aigua, fruites, verdures, cereals integrals o llegums, està demanant aliment i suport. En canvi, si constantment s'estableixi la necessitat de menjar aliments ensucrats, salats i greixosos, cal preguntar-se: "Què vol el meu cos físic i emocional, i per què?"
A partir d'ara, quan l'ansietat per menjar aparegui, no val jutjar-se ni culpabilitzar-se, només observar-se amb curiositat i prendre'l com una oportunitat per poder desxifrar els missatges que hi ha darrere d'aquest antull. Només esperant cinc minuts abans de caure en la temptació, és possible veure la transitorietat dels antulls i sensacions, i escoltar i decidir conscientment què és el millor per a vosaltres i el vostre cos.