Moltes vegades es parla sobre el dolent que és no tenir l'opció de triar. La falta de llibertat que sentim en algunes situacions, com per exemple quan ens falten recursos per viure de manera autònoma, pot ser asfixiant. Però no és menys cert que, en aquells moments en què sentim que som lliures per decidir què fer amb les nostres vides, els dubtes ens poden paralitzar.
És per això que en ocasions és molt útil que et plantegis una sèrie de preguntes sobre la vida i el que esperes d'aquesta. Interrogants sobre la teva identitat, sobre la manera en què ordenes les teves prioritats i sobre per què et relaciones amb el teu entorn i amb els altres de la manera en què ho fas.
Preguntes sobre la vida per conèixer-te profundament
Òbviament, és pràcticament impossible saber-ho tot sobre nosaltres mateixos, sobre els nostres desitjos presents i futurs i sobre la manera en què podríem evolucionar en el futur. Tanmateix, el simple fet de revisar de tant en tant les nostres expectatives i creences sobre el que per a nosaltres significa viure, ja és una manera de sortir de la indecisió i apropar-nos una mica més a la saviesa.
A continuació veurem diverses preguntes sobre la vida que serveixen per reflexionar sobre com fonamentem la nostra filosofia personal.
1. Em relaciono amb les persones amb qui vull passar el meu temps?
Hi ha diversos àmbits de la vida que ens porten a tractar amb persones que, sense caure necessàriament malament, ens aporten molt poc en termes globals. Per exemple, passar l'estona amb companys de classe, amb persones que solen sortir pels mateixos llocs que nosaltres o amb alguns col·legues del treball pot convertir-se en una dinàmica habitual, encara que això realment no ens ompli.
Afortunadament, avui dia és més fàcil que mai conèixer gent nova: comptem amb Internet i amb la possibilitat de moure'ns per diferents llocs a un preu relativament baix. Buscar noves amistats i relacions significatives és fonamental per sentir-nos bé.
2. Quins són els meus referents?
Tenir veritables ídols no és gaire recomanable, però veure reflectides les nostres aspiracions en una altra persona és fins a cert punt normal. Tanmateix, una de les preguntes sobre la vida que ajuden a saber on som i cap a on volem anar hauria d'estar dedicada a aquestes persones que ens indiquen el que voldríem per a nosaltres, i per què.
Tenir en compte què és el que valorem d'aquestes persones que admirem ens pot ajudar a comprendre millor les nostres vides: no és tan important preguntar sobre el què, sinó que més aviat cal centrar-se en el per què.
3. En què consisteix la maduresa per a mi?
El concepte de ser una persona madura és extremadament ampli i hi ha diferents interpretacions sobre el que significa créixer emocionalment i psicològicament. Per exemple, per a alguns madurar és desitjable, mentre que per a d'altres això significaria abraçar el conformisme i la monotonia.
Així doncs, val la pena tenir-ne en compte quin és la nostra definició d'això, i veure si encaixem amb aquesta descripció o, fins i tot, si ens interessa encaixar en ella.
4. Estic sacrificant massa per la meva vida laboral?
El món s'està tornant cada vegada més competitiu, fins al punt en el qual la separació entre la vida personal i la professional s'està difuminant, cada vegada està menys present. Ara és normal portar-se treball a casa, realitzar tasques des de l'ordinador portàtil, anomenades a deshores...
D'altra banda, com la competència ens pressiona, devem tracta de treballar durament, i el fet que el negoci vagi bé no sempre ens porta a relaxar-nos, ja que la inestabilitat i la possibilitat que una gran empresa ens perjudiqui ens porten a estar en guàrdia.No seria millor deixar de sacrificar tant pel treball? Estem en una situació en la qual sigui raonable prendre un respir? Aquestes són preguntes que ens haurien d'ajudar a orientar les nostres vides de manera habitual.
5. Què és el que em defineix?
Sempre que pensem en la resta de persones, ho fem a partir d'una sèrie de creences sobre les seves característiques sobre la seva personalitat, les seves motivacions, etc. Aquestes valoracions no es produeixen en el buit, sinó que les realitzem comparant aquesta persona amb les altres.
Què passaria si féssim això amb nosaltres mateixos? A l'hora de pensar en una característica que ens distingeixi de la majoria, què és el primer que ve a la ment?
El simple fet de revisar de tant en tant les nostres expectatives i creences sobre el que per a nosaltres significa viure, ja és una manera de sortir de la indecisió i apropar-nos una mica més a la saviesa
6. Tendeixo a obsessionar-me amb problemes que no existeixen?
A l'hora de plantejar-nos plans de futur, la por de les situacions que podrien ocórrer pot arribar a deixar-nos en un estat d'estancament i falta d'evolució personal. Tens una propensió a caure en aquest tipus de trampes mentals?
7. M'interessa fer coses noves, o perfeccionar el que ja faig?
Hi ha qui pateix la monotonia com un mal menor que permet no moure's de la zona de confort, i hi ha qui utilitza les experiències noves com una manera d'escapar-se de les seves preocupacions constantment. Ambdues tendències són nocives, i és per això que val la pena que una de les nostres preguntes sobre la vida tingui a veure amb la manera en què ens relacionem amb el nou, que trenca amb el quotidià.