L'hàbit de sopar només fruita és bastant comú en moltes persones preocupades per la seva figura, pels seus quilos de més i per la seva salut. Passa sobretot en dones de totes les edats. Acostumen a reservar el moment de l'últim menjar del dia per a les tres racions de fruites diàries recomanades, i fins i tot alguna més si arriben a casa amb gana. Entenen que són aliments que sadollen i omplen. Alhora creuen que fan del sopar un menú lleuger en calories. Però, és això així? Sopar fruita ajuda a aprimar-se o és un mite dietètic? Al següent article s'aborden aquestes qüestions.
El sopar és important a l'hora de complir els nostres objectius
Sopar amb sorpresa inesperada
Una pera, una poma, un parell de kiwis per sopar. En lloc de triar altres aliments, hi ha persones que escullen només peces de fruita fresca per acabar el dia, creient que es tracta d'un sopar lleuger i que aquesta opció les ajudarà a aprimar-se. La sorpresa se l'emporten quan, després d'una o dues setmanes de seguir amb el pla de sopars frugals (només fruita), comproven que no s'han aprimat o, si ho han fet, no han perdut els quilos desitjats.
En molts casos, si no es perd pes és perquè a la persona no li sobra greix, de manera que l'organisme no posa en marxa els mecanismes necessaris per desprendre-se'n. Sol succeir que els molestos «quilos de més» pels quals es fa el canvi en els sopars responen a la falta de to muscular per falta d'exercici (queda marcada la «panxeta» i resulta incòmoda la flacciditat dels braços).
Sopar només fruita és una idea relativament estesa entre molta gent, però equivocada si es vol perdre pes. De totes maneres, sí que pot ser efectiva de forma temporal, si el que es persegueix és alleugerir el cos quan es tenen problemes digestius, inflor abdominal o digestions pesades.
Poder diürètic, no aprimador
Les fruites tenen una composició nutritiva molt específica. Són abundants en aigua i fibra, font indiscutible de vitamines (vitamina C, àcid fòlic, betacarotè o provitamina A) i de minerals com el potassi i el magnesi. Completen el seu valor nutritiu els pigments, que en les fruites compleixen un doble propòsit. Primer el seu poder colorant, el que dona to a la pell o a la carn de les fruites (betacarotè de taronges, mandarines i préssecs; licopè de les maduixes; i antocianines del raïm i les prunes). En segon lloc, el seu poder antioxidant, pel que resulten complements indiscutibles en una dieta preventiva.
La combinació de tots aquests nutrients en les fruites explica la propietat essencial dels vegetals per cuidar l'organisme. Per això, el seu consum habitual es manifesta en una millora física i mental. Es sent el cap més clar i el cos, en particular les cames, més lleugeres i menys pesades. S'enforteixen les artèries i les venes, amb la consegüent millora de la circulació sanguínia. Es nota que s'orina molt més, per la qual cosa s'eliminen més substàncies de rebuig, però no greix. Així, qui menja fruita sent més lleugeresa, una cosa que no necessàriament es veu reflectida en el pes.