Encara que en ocasions no ens n'adonem, en gairebé tot el que fem estem gestionant el que fem. Sentim ràbia i l'expressem o no segons la situació, valorem si dir-li o no una mica a algú, escollim una forma o una altra d'actuar per assolir una meta, posposem l'obtenció d'una satisfacció immediata per assolir-ne una altra de major posteriorment... Estem parlant d'autoregulació. En aquest article farem una breu anàlisi respecte al que suposa aquest concepte.
El concepte d'autoregulació inclou una categoria àmplia de diferents habilitats entre les quals pot incloure's la capacitat d'inhibició conductual, el monitoratge de la mateixa activitat, la flexibilitat mental, l'autoavaluació, la motivació o la fixació i seguiment de plans
El concepte d'autoregulació
Podem entendre com a autoregulació o autocontrol a la capacitat o al conjunt de processos que duem a terme per tal de gestionar-nos amb èxit a nosaltres mateixos. Aquesta capacitat permet que analitzem l'entorn i responguem en conseqüència podent canviar la nostra actuació o perspectiva en cas de necessitar-ho. En definitiva, fa que puguem dirigir els nostres pensaments, emocions i conducta cap a la correcta adaptació en el medi i el compliment dels nostres desitjos i expectatives partint de les circumstàncies contextuals.
L'autoregulació no només es dona a nivell conductual, sinó que també l'apliquem quan gestionem els nostres pensaments, emocions i capacitat per motivar-nos (aspecte amb què es troba àmpliament vinculada).
El conjunt de processos duts a terme són en gran part conscients, requerint la capacitat d'automonitorar-se o planificar el mateix comportament, autoavaluar-se o donar un judici de valor a la pròpia actuació, sentiments o pensaments, autodirigir-se o enfocar-se cap a una meta i autoreforçar-se o obtenir gratificació interna davant de la consecució d'ella o la realització de la conducta dirigida a ella. Sense aquestes capacitats no podríem dirigir-nos de forma adaptativa.
Des d'on ens autoregulem?
Es tracta d'una habilitat que no és completament innata sinó que es va desenvolupant i enfortint partint del nostre aprenentatge i les circumstàncies i estímuls que formen parteix de les nostres vides. A nivell biològic es correspon en gran manera amb el desenvolupament del lòbul frontal, i especialment el lòbul prefrontal.
Una alteració o retard en l'esmentat desenvolupament provocarà una dificultat més gran a l'hora de regular la pròpia conducta. Però també és imprescindible la presència de connexions entre aquest àrea i altres estructures tals com el sistema límbic, els ganglis basals o el cerebel.
Principals elements que influeixen en l'autoregulació
El concepte d'autoregulació inclou una categoria àmplia de diferents habilitats entre les quals pot incloure's la capacitat d'inhibició conductual, el monitoratge de la pròpia activitat, la flexibilitat mental, l'autoavaluació, la motivació o la fixació i seguiment de plans, formant part d'ella un ampli nombre de funcions executives.
També influeixen en la capacitat d'autoregulació la capacitat de pensar sobre el propi pensament o metacognició, la percepció de control sobre les situacions, les expectatives i la percepció de l'autoeficàcia. Es veu facilitada i depèn en gran part de les autoinstruccions que ens donem a nosaltres mateixos i permeten conduir-nos. L'anticipació de recompenses o d'evitació de càstigs i les característiques d'aquests també participaran de l'esmentada autoregulació
Trastorns i lesions relacionats
L'autoregulació ens permet gestionar la nostra pròpia activitat i fer-la adaptativa, amb la qual cosa resulta imprescindible per al nostre correcte funcionament en societat. El fet que no puguem regular-nos correctament generarà problemes tals com dificultats a l'hora de començar o deixar de realitzar determinada conducta, identificar factors com la necessitat de canviar d'estratègies, alentiment generalitzat, menor nivell d'eficàcia i productivitat i dificultats per mantenir fix o bé forçar el canvi de focus atencional.