Qui no ha experimentat alguna vegada el plaer de fer un tomb pel camp o pel bosc per recollir mores, gerds, groselles o nabius? Aquests petits fruits del bosc, rics en antioxidants, es troben en plena temporada fins a finals de setembre o, fins i tot, principis d'octubre. Si tens la sort de viure en zones on es produeixen de forma salvatge, aprofita que la calor comença a donar treva per recollir-los mentre passeges. I, si no és així, no deixis de comprar-los al mercat... Les seves propietats són tan beneficioses que el teu cos t'ho agrairà.
Vermells, blaus, morats o negres, aquests fruits silvestres (encara que ara ja conreats a moltes parts del món), amb un sabor entre dolç i àcid, ens protegeixen del cap als peus. Compten amb un baix contingut en sucre i són molt rics en fibra, sobretot els gerds, el que ajuda a regular el trànsit intestinal.
Característica de la fruita del bosc
Però la seva característica més important és l'alt contingut en polifenols, sobretot flavonoides i antocians, uns antioxidants molt potents que lluiten contra els radicals lliures (causants de l'envelliment) i redueixen la inflamació. A més, el seu consum millora la circulació sanguínia, regula la pressió arterial i és capaç, fins i tot, de normalitzar la taxa de glucosa en sang, per la qual cosa resulten molt beneficiosos per a persones que pateixin diabetis tipus 2.
La seva característica més important és l'alt contingut en polifenols
A tot això cal afegir un alt contingut en vitamina C, que ajuda a lluitar contra diverses infeccions (per exemple, respiratòries). Els seus antocians, els pigments que donen el color morat o gairebé negre d'alguns d'aquests fruits, juguen un paper importantíssim en la protecció dels ulls, particularment de la retina, dels efectes nocius de la llum.
Conservació i aplicacions a la cuina dels fruits del bosc
Els fruits del bosc són molt delicats i tendeixen a fer-se malbé en molt poc temps. El més important és recollir-los en el moment just de maduresa i conservar-les en fred, però no pas més de dos o tres dies. Cal guardar-los sense rentar i procurar fer-ho en una sola capa, ja que el contacte entre unes baies i d'altres accelera la seva putrefacció. Alguns d'ells, com les mores o els nabius, es poden congelar i mantenen les seves propietats organolèptiques una vegada descongelades. No és el cas dels gerds, per la qual cosa és millor menjar-les fresques.
Els fruits silvestres són perfectes per consumir frescos, sigui sols o com a acompanyament de iogurts i batuts, però també com ingredients en pastissos, magdalenes, pans de pessic i gelats. És molt habitual elaborar confitura amb ells, per aprofitar la seva curta temporada i poder gaudir-ne durant tot l'any.
El seu sabor agredolç també els converteix a l'ingredient perfecte per elaborar salses amb què acompanyar carns, sobretot aquelles més fortes de sabor, com productes de caça o foie-gras.