Fer esport és sa, però no és suficient. L'activitat física no pot ser utilitzada com a coartada per eludir altres hàbits saludables.
Falses necessitats i creences
Un dels resultats més destacables d'un estudi, i que en certa mesura pot resultar sorprenent, va ser que el 22,78 per cent dels jugadors analitzats tenien un pes excessiu (el 18,35 per cent sobrepès i el 4,43 per cent obesitat). Això pot explicar-se atenent que l'activitat física no és l'únic factor que influeix en el pes, i potser les falses necessitats i creences que ens ha imposat la societat en els últims temps hagin afavorit aquesta situació. Per exemple, les activitats de lleure dels menors sembla que han derivat més cap al sedentarisme que a l'activitat, la qual cosa contribueix a augmentar aquest problema.
D'altra banda, resulta important destacar que l'alimentació exerceix un paper fonamental en relació amb l'excés de pes. En estudis previs realitzats per l'equip, hem analitzat la influència que exerceixen els factors ambientals com, per exemple, la disponibilitat d'adquirir menjar no saludable en punts de venda de fàcil accés o la publicitat, en relació amb el deteriorament de l'alimentació de la població, no només en termes calòrics sinó també nutricionals.
Resulta important destacar que l'alimentació exerceix un paper fonamental en relació amb l'excés de pes
Gairebé el 70% dels jugadors eren en disposició de millorar el seu patró dietètic per adequar-lo al model mediterrani.
El marc teòric de referència utilitzat en aquesta investigació ha estat la Dieta Mediterrània. Hem observat que gairebé el 70 per cent dels jugadors eren en disposició de millorar el seu patró dietètic per adequar-lo al model mediterrani. I els resultats no van ser millors en referir-se a la hidratació, entesa com la ingesta de líquid durant el desenvolupament dels partits i necessària per compensar les pèrdues ocasionades per la competició. Els resultats van indicar que aproximadament el 10 per cent dels jugadors, no ingerien res de líquid durant l'activitat esportiva. Si bé és cert que no es va considerar el nivell previ d'hidratació i que les condicions ambientals no van ser extremes la qual cosa minimitza el risc d'aparició de deshidratació, aquesta no ha de ser obviada, ja que la seva presència pot produir efectes negatius en el futbolista jove, com a disminució del rendiment fisicoesportiu o l'augment del risc de lesió.
Un aspecte destacable, per innovador, ha estat el fet de desenvolupar l'estudi en un context poc habitual quant a intervencions educatives es refereix. La majoria de les recollides en estudis científics previs es van dur a terme en entorns escolars. Tanmateix, són diversos els autors que aconsellen ampliar el radi d'acció de l'educació sanitària. Considerem l'entorn futbolístic com idoni per tractar-se d'un context que, a priori, pot ser entès com a promotor de salut.