Pot fer-nos perdre el control, pensar que patim un atac de cor o fins i tot pensar que estem a punt de la mort. Com el seu nom indica, és un episodi de por intens que es pot presentar inopinadament, sense causa aparent.
No tothom passa per un atac de pànic. En general, no es pateixen de forma contínua, sinó que pot aparèixer una o dues vegades al llarg de la vida; però en alguns casos també poden ser recurrents, donant lloc a una síndrome anomenada trastorn de pànic. El pacient, en aquests casos, pot arribar a pensar constantment que passarà per un nou atac.
L'atac eventual de pànic no té riscos especials, però sí que els té la síndrome, ja que pot alterar en gran manera la qualitat de vida fins i tot provocar una incapacitat real.
Símptomes de l'atac de pànic
Normalment apareixen al final de l'adolescència, al principi de l'edat adulta, i en general afecten més les dones que els homes. El més característic és que es presenten inopinadament en circumstàncies molt dispars: al llit, despertant-nos de forma sobtada o enmig d'una reunió. S'arriba a la intensitat màxima en pocs minuts i després de l'episodi el pacient sol quedar esgotat.
Els símptomes més habituals són:
- Acceleració del pols, amb palpitacions.
- Sensació d'estar en perill.
- Sensació de falta d'aire.
- Suors i esgarrifances, de vegades seguides d'acaloraments.
- Dolor, ben abdominal, al pit o al cap.
- Marejos i nàusees.
- Sensació de pèrdua del control.
- Evasió de la realitat.
La por d'un nou atac sol ser intensa. En el cas que el pacient tingui clar què va ser el que el va desencadenar (la qual cosa no sempre ocorre) tendirà a evitar tant sí com no la circumstàncies que ho van provocar. Això pot resultar incapacitant.
Hi ha alguna causa?
No necessàriament i, en qualsevol cas, no es coneix. Se li atribueixen des de factors genètics fins a trastorns en determinades àrees cerebrals. Els pacients sotmesos a situacions d'estrès extrem semblen ser més proclius a patir-los.
Insistim que no s'han de confondre amb la por provocada per una determinada causa (per exemple l'atac imminent d'un gos), casos en què l'atac es pot considerar una reacció natural d'alarma: el pols s'acceleraria i el cos generaria immediatament l'alliberament d'adrenalina, posant en tensió a tot el cos.
Es considera un atac de pànic el que no està provocat per una causa externa concreta. Hi ha alguns factors que eleven el risc:
- Si tenim familiars que els pateixen o han patit.
- Antecedents de maltractament en la infantesa, o d'abús sexual.
- Estrès extrems.
- Un succés clau en la vida, com un accident greu, o fins i tot una separació matrimonial.
- Abús del tabac.
- Excés de cafeïna.
Quan cal anar al metge?
Un atac de pànic no revesteix risc per si mateix, fins i tot sent extremadament desagradable. Però no són fàcils de controlar per un mateix i, si no es tracten, poden empitjorar.
Alguns símptomes dels descrits coincideixen amb els que provoquen algunes malalties més greus, com un atac cardíac. Si tens símptomes així, és el moment d'anar al metge. Ateses aquestes coincidències, el primer que farà serà descartar la malaltia cardíaca com a causa. El tractament, ja descartat el problema cardíac, serà variable i si el trastorn de pànic és freqüent, pot requerir la intervenció d'un psiquiatre. Però serà el metge que recomani el tractament adequat.
Es poden prevenir?
Des del moment en què no es coneixen les causes del trastorn, la resposta és no, no es poden prevenir. Però si has tingut un episodi, prova les següents recomanacions:
- Veu el metge.
- Compleix puntualment el tractament que instauri.
- Fes exercici, que t'ajudarà si tens ansietat.