Originària d'Amèrica Central, on els asteques el coneixien com a "xili" o "chili", els espanyols van introduir el bitxo a Europa després del descobriment del nou continent. Avui dia, Espanya és un dels grans exportadors d'aquest producte, del qual existeixen nombroses varietats creades i manipulades per dotar-les de sabors diferents, amb més o menys picor, adaptant-se així als diferents gustos dels consumidors. Sabies que el seu consum, si ets capaç de suportar el seu sabor picant, té múltiples beneficis sobre l'organisme?
La potent acció antioxidant dels bitxos
Al llarg dels segles, s'han associat propietats beneficioses de tota mena amb el consum de bitxo, sobretot gràcies als seus components antioxidants, que protegeixen les cèl·lules del cos del mal causat pels radicals lliures. Entre tots ells, destaquen la luteolina i la capsaicina (o capsicina) i els seus derivats. Aquesta última és responsable de la sensació de picor quan mengem bitxo.
Al llarg dels segles, s'han associat propietats beneficioses de tota mena amb el consum de bitxo
La luteolina és un flavonoide la funció principal del qual en els éssers humans és la de bloquejar l'oxidació que provoca el deteriorament dels teixits de l'organisme. A més, té propietats antiinflamatòries i moduladores del sistema immune. Així mateix, té la capacitat d'incrementar el metabolisme dels carbohidrats, que contribueix a assimilar millor els nutrients ingerits mitjançant el menjar.
Per la seva part, la capsaicina, a més de la mateixa acció antioxidant, provoca un augment en el metabolisme basal després de la ingesta d'aliments. Què significa això? Doncs que és capaç d'augmentar la sensació de sacietat i disminuir així la quantitat d'ingesta d'aliments. Per això, en combinació amb hàbits de vida saludables, els efectes a curt termini dels bitxos poden ser un avantatge addicional per a les persones que volen controlar el seu pes corporal.
Precaucions a l'hora de cuinar amb bitxos
La picor present en el bitxo es transmet a través del tacte per la qual cosa és convenient utilitzar guants de goma quan anem a tallar-la. Si no en disposem, anirem molt amb compte i evitarem tocar-nos la cara, els ulls, el nas i els llavis. En cas de contacte cal aclarir la zona amb aigua tèbia.
A més, cal tenir en compte que la capsaicina és molt volàtil pel que, en manipular algunes varietats, és probable que sentim certa picor als ulls o sensació de llagrimeig, com quan tallem ceba.
Les llavors i les membranes interiors blanques són les més picants. Si volem reduir el sabor picant, evitarem consumir aquestes parts. I un truc: si remullem els bitxos en aigua freda amb vinagre durant una hora també reduirem la picor.