Una activitat física com córrer sembla senzilla. No obstant això, com en qualsevol pràctica esportiva, es requereix una tècnica adequada per esquivar lesions i problemes a llarg termini.

Córrer s'ha convertit en una de les activitats físiques més comunes dels últims anys, sobretot per la seva senzillesa i perquè, en principi, tothom pot practicar-ho. Una altra de les raons és que, en temps de dificultats econòmiques, pot ser un bon substitut del gimnàs. I perquè és un esport amb què tots s'atreveixen, no sempre es prenen les precaucions necessàries per evitar lesions tant a curt com a llarg termini.

Córrer s'ha convertit en una de les activitats físiques més comunes dels últims anys

Consells bàsics per córrer

Més enllà de les ganes i la força de voluntat, cal tenir en compte la gambada i la posició dels braços per afavorir l'exercici. És important utilitzar l'equip correcte, escalfar els músculs abans de començar -i mantenir-los calents quan fa fred- i hidratar-se de manera apropiada sobretot quan fa calor. I, per descomptat, és fonamental parar davant de la presència de qualsevol símptoma de lesió per evitar danys majors.

La respiració és un dels elements bàsics. Durant la carrera, les respiracions han de ser profundes, i notar que l'abdomen es mou cap a fora quan entra l'aire. Respirar molt ràpid o sense absorbir tot l'aire disponible pot provocar molèsties -com a flat- i, fins i tot, mal de cap.

Running
Running

Una correcta posició dels braços afavoreix l'equilibri, impulsa cap endavant i ajuda a guanyar velocitat. Encara que pugui pensar-se que es mouen de forma correcta amb la intuïció, el cert és que no tothom els porta enganxats al cos, com es recomana. Els especialistes aconsellen, a més, mantenir-los relaxats i que els colzes formin un angle d'uns 90è. Les espatlles cal conservar-los baixos i relaxats, per no gastar energia i limitar el moviment dels braços.

Així mateix, una posició idònia dels braços facilita la gambada. Com més a prop del terra estiguin els peus, sense saltar-ne massa, millor: permet que les trepitjades siguin lleugeres i hi hagi menys impacte amb el terra, per la qual cosa el cos ha de reabsorbir menys força. Un impacte massa gran augmenta el risc de lesió perquè aguditza qualsevol possible debilitat de les cames.

En combinació amb la gambada, cal intentar adoptar una postura dreta, perquè inclinar-se massa cap a davant provoca un excés de pressió sobre el genoll. En concret, cal aixecar els genolls i portar-les cap a davant. Amb això s'aconsegueix que la trepitjada sigui millor i que els genolls pateixin menys rebot. És més fàcil aconseguir aquesta posició si es dirigeix la mirada cap a l'horitzó: ajuda a mantenir més rectes el cap i l'esquena i evita dolors musculars.

Finalment, les mans han de ser semiobertes i relaxades però no deixar que es moguin sense control. Portar-les tancades genera una tensió innecessària que provocarà molèsties en braços, coll i espatlles, a més de més despesa d'energia. S'aconsella que el dit polze apunti cap a dalt.