Barcelona, 19 de març del 1882, dia de Sant Josep. El bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot, col·loca i beneeix la primera pedra del Temple Expiatori de la Sagrada Família en un solar d’un incipient Eixample. De fet, a l’antic barri del Poblet, un nucli depenent de Sant Martí de Provençals fins a l’agregació del 1897. Tal dia com avui de fa 140 anys s’iniciava el que havia de ser un temple neogòtic sense excessives pretensions però que, a causa del canvi d’arquitecte, de Francesc de Paula del Villar a Antoni Gaudí, es va acabar convertint en una obra encara ara inacabada.
@elnacionalcat Acabar la Sagrada Família: per què el com és més important que el quan? #elnacionalcat #catalunya #barcelona #sagradafamilia ♬ sonido original - El Nacional.cat
Han passat 140 anys i la Sagrada Família ha anat creixent, a poc a poc al principi, i de manera accelerada en les darreres dècades. Convertida en una icona de Barcelona reconeguda mundialment, la silueta de les torres primigènies -les de la façana del Naixement-, són el símbol que s’associa amb la capital catalana, de la mateixa manera que la Torre Eiffel amb París, o l’Estàtua de la Llibertat amb Nova York. I a nivell local ha donat nom al barri que l’acull, malgrat que la relació entre el temple i els veïns no ha estat precisament una història de flors i violes.
‘Això semblen les obres de la Sagrada Família!’
Després de catorze decennis d’obres, han estat moltes les generacions de barcelonins que s'han fet la mateixa pregunta: ‘Quan s’acabarà?’, i en la saviesa popular, la frase ‘això semblen les obres de la Sagrada Família!’ equival a una feina que no s’acaba mai i que es perllonga indefinidament en el temps. Amb tot, el cert és que la Sagrada Família ha embocat ja la seva recta final, i malgrat que s’ha descartat finalitzar-la el 2026 a causa de la frenada de la pandèmia de la covid-19, un cop reprès el ritme d’ingressos prepandèmia no és desencertat considerar que els treballs podrien estar finalitzats en pocs anys, potser abans d’arribar al 150 aniversari.
La Sagrada Familia en construcció en una imatge de 1915, sota la direcció de Gaudí. S'aprecia la façana del Naixement per la seva part interior / Sagrada Família
Planta de la Sagrada Família atribuïda a Gaudí, a la part inferior es veu com un pont supera el carrer Mallorca i desemboca en una monumental escalinata
Amb tot, si una cosa queda clara en aquesta fase final, és que el ‘quan s’acabarà’ ja no és el més important, i pren notorietat el ‘com s’acabarà’, perquè l’escull més important a hores d’ara, més enllà de la recuperació d’ingressos, és la resolució de l’accés a la façana de la Glòria, un projecte que ha portat a l’enfrontament entre el temple i els veïns per la intenció del primer d’obrir una avinguda que en permeti l’accés a través d’una escalinata, fet que suposaria expropiar i enderrocar habitatges de veïns. Un conflicte obert on la data de finalització és secundària davant la necessitat de concretar com es culminarà l’obra.
La raó bàsica del problema és que el desnivell del terreny fa que la porta principal de la façana de la Glòria quedi elevada uns metres sobre el nivell del carrer de Mallorca. La voluntat del Temple Expiatori és connectar-la amb una escalinata que, segons la Junta Constructora, respon al projecte de Gaudí. En el projecte més ambiciós, l’escalinata -que d’acord amb els cànons actuals, potser hauria de ser una rampa adaptada, o fins i tot amb ascensors- connectaria el temple amb un pont sobre el carrer Mallorca i una gran avinguda fins al carrer d’Aragó, la qual cosa vol dir enderrocar ben bé dues illes de l’Eixample i desnonar milers de veïns, una possibilitat amb la que els veïns fa dècades que hi conviuen a l’espera d’una solució definitiva.
“La Sagrada Família ha xuclat tot el barri”
El problema de l’escalinata és només la part més visible de tot el que ha representat l’existència del temple per als veïns. “La Sagrada Família ha xuclat tot el barri”, afirma contundent Gabriel Mercadal, tresorer de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família i encarregat de temes d’urbanisme, habitatge i mobilitat de l'entitat, a més d’afectat com a veí de les possibles expropiacions. En declaracions a elNacional.cat, Mercadal planteja que la convivència del temple amb els veïns es va poder “encaixar” fins als anys vuitanta del segle XX, però arran de la visita del papa Joan Pau II el 1982 i els canvis que van comportar els Jocs Olímpics una dècada més tard, la presència “brutal” del turisme no va parar d’augmentar.
La Sagrada Família comporta un augment molt important dels visitants al barri, generant processos de gentrificació / Sergi Alcàzar
Abans de la pandèmia la Sagrada Família era visitada per més de 4 milions de persones l'any / Sergi Alcàzar
Convertir-se en un lloc de pelegrinatge -turístic, no religiós- de caràcter mundial ha tingut efectes negatius en el barri, com “l’augment del preu dels pisos o l’aparició de pisos turístics a manta fins que es van regularitzar”, i també la “desaparició del comerç de proximitat”, substituït per negocis de souvenirs i de restauració. A més, l’augment dels lloguers ha fet que “els joves del barri marxin i a canvi vinguin joves de fora que sí que poden pagar els lloguers”, és a dir, nòmades digitals italians, francesos i britànics que poden treballar a qualsevol lloc del món i amb bons honoraris. En resum, un diagnòstic clar de gentrificació que Mercadal resumeix en una frase demolidora: “El barri ha deixat de ser barri”.
“El temple incideix en el barri en tots els aspectes”, sosté el representant veïnal, que recorda que fins a l’aturada per la pandèmia visitaven la Sagrada Família 4,6 milions de turistes, “sense comptar els que venen però no hi entren”. “El temple ha d’intentar encaixar en el barri”, continua, i per això recorda que el març del 2019 es va crear un grup de treball, amb representació de les entitats, el temple, però també arquitectes i representants del transport públic i el turisme, amb un programa concentrat en quatre punts: “Respectar els habitatges; regular el turisme; no tocar equipaments i espais verds i finalment, veure com s’acaba el temple”. Malauradament, el grup de treball no s’ha tornat a reunir i fins i tot els veïns han demanat paralitzar les obres.
Els plans del temple
Per la seva banda, fonts de la Junta Constructora de la Sagrada Família contactades per elNacional.cat recorden que el caràcter del temple com a expiatori -és a dir, que es finança amb diners donats voluntàriament amb el propòsit d’expiar pecats, tot i que també s’inclouen els ingressos de les visites-, és el que ha marcat el ritme de construcció: “Sempre hem depès dels recursos que hi ha hagut en cada moment”, la qual cosa comporta que ara mateix no hi hagi una data clara de la seva finalització: “Depenem de donatius i visitants”. De fet, les properes fites són finalitzar la Torre de Sant Lluc “en principi a finals d’any” i continuar elevant la Torre de Jesús, que aviat superarà els 121 metres.
Amb tot, respecte al problema més espinós, el de la culminació de la façana de la Glòria, des de la Sagrada Família es limiten a recordar que “encara no té data d’inici”, però que ja hi ha “llicència d’obra per les quatre torres i les capelles”. I pel que fa a l’escalinata, una sòbria declaració d’intencions: “Es faran trobades amb l’Ajuntament per trobar la millor solució per acabar el projecte de Gaudí”. Una afirmació que contrasta amb la visió de Mercadal, que apunta que el temple “té una visió faraònica i tant li fa el que passi amb els veïns”. A més, lamenta que tot plegat ha generat una certa divisió al barri “entre veïns afectats i no afectats”.
La façana de la Glòria cau sobre el carrer Mallorca. La Junta Constructora vol fer-hi una escalinata per accedir-hi que implicaria enderrocar habitatges / Jordi Palmer
L'edifici just del davant, al carrer Mallorca, 410, amb pancartes en contra de els expropiacions i a favor de conservar els habitatges / Jordi Palmer
De fet, existeix una entitat específica, l’Associació de veïns afectats per la construcció del temple de la Sagrada Família, que defensa els interessos específics dels veïns de l’àrea suposadament expropiable, en concret l’edifici del carrer Mallorca 410, un edifici aixecat per la constructora Nuñez y Navarro als anys setanta que seria la primera a anar a terra. Mercadal apunta que en l’actualitat hi ha contactes entre l’associació que representa i la dels afectats i amb l’Ajuntament, “per acostar posicions” a partir de dues o tres possibles alternatives, però no amb el temple, i confia que aviat hi hagi resultats positius.
‘Fake news’ sobre l’edifici del carrer Mallorca
A més, Mercadal nega la llegenda urbana segons la qual el constructor immobiliari Josep Lluís Núñez va aixecar l’edifici sabent que estava en zona afectada o fins i tot que els veïns van comprar els pisos també sabent que el podien enderrocar: “Això són fake news”. Segons el representant de l’entitat veïnal, l‘any 1975 Núñez “va construir i vendre els pisos legalment”, i els veïns “quan van comprar ho van fer legalment perquè la casa no estava afectada”. De fet, va ser just després, amb el PGM del 1976 quan la zona va quedar afectada.
En tot cas, sobre les possibles alternatives que hi ha per solucionar l’accés per la porta de la Glòria, hi ha possibilitats que no impliquen enderrocar cap edifici, i d’altres que només comportarien l’enderroc d’aquest primer immoble, però de cap més, rebutjant arribar fins al carrer de València i molt menys, fins al carrer d’Aragó. Entre aquestes possibilitats hi ha la de construir un nou edifici a l’illa del costat, en una finca situada al carrer Mallorca 424-432 que actualment és “propietat del temple”, segons Mercadal. Una possibilitat demanaria aixecar nous habitatges allà “en igualtat de condicions” per traslladar-hi els veïns afectats.
Els 140 anys de vida de la Sagrada Família han estat sinònim d'obres continuades. Ara ja s'està a la fase final / Sergi Alcàzar
La Torre de la Mare de Déu ha estat l'última en culminar-se, va ser inaugurada el passat 8 de desembre amb la il·luminació de l'estel que la corona / Montse Giralt
Ara bé, aquesta possibilitat només és una de les que hi ha sobre la taula i no hi ha res tancat ni acordat, la qual cosa vol dir que si mai s’arribés a aprovar, a la finalització de la Sagrada Família caldria sumar-hi el temps necessari per aixecar el nou edifici abans d’enderrocar el que hi ha just davant l’església. “I pagat pel temple”, assenyala Mercadal. Cal tenir present que en tot cas per a l’associació d’afectats “no ha d’haver-hi escalinata ni res”, i també que, un cop acabin les obres de la Sagrada Família, la basílica tindrà menys despeses, les dedicades a manteniment i rehabilitació, però seguirà tenint ingressos.
Així doncs, com acabarà tot plegat?
“Nosaltres entenem que la façana important és la del Naixement, la de Gaudí”, insisteix Mercadal, i per tant és la que ha de tenir més notorietat. “Entenem que la façana de la Glòria tingui una certa visibilitat, però sense obrir una gran avinguda faraònica”. Així, mentre la Junta Constructora ja ha deixat clar que no renuncia a l’escalinata, des de les entitats veïnals es recorda que el temple “és un actor més, no l’únic actor”. Per això rebla que ara el debat no és quan s’acabarà, sinó com. “Tant se’ns en dona quan s’acabarà, el problema és com s’acabarà”.
En resum, a 140 anys de la col·locació de la primera pedra, tot sembla indicar que la basílica de la Sagrada Família s’apropa a la seva fase final d’acabament, amb el projecte d’enllestir els propers anys les quatre torres dels evangelistes i la de Jesús, que serà la construcció més alta de la ciutat. També es culminarà l’obra vertical de la façana de la Glòria. Ara bé, el debat es continua situant en com s’acabarà l’accés a la porta de la Glòria, un escull que, en tot cas, no s’hauria d’allargar indefinidament. Amb 140 anys els barcelonins ja n’hem tingut més que de sobres.