A partir de l’any 2017 diversos carrers del barri de Sant Antoni, al districte de l’Eixample, van conformar una superilla seguint el model de baix cost de l’urbanisme tàctic. Ara que l’Ajuntament ha anunciat la urbanització definitiva d’aquest àmbit, en aquest Barcelona Exprés us recordem per què l’urbanisme tàctic va comportar més problemes que beneficis.
L’urbanisme tàctic va ser un model d’urbanització d’urgència utilitzat per l’alcaldessa Colau per tancar carrers al trànsit i convertir-los en ús preferent per a vianants per la via ràpida i barata de pintar espais de colors per als vianants a la calçada i posar mobiliari urbà per evitar el pas dels vehicles privats. A Barcelona, a més, la pandèmia de la covid-19 va disparar l’ús d’aquest tipus d’intervencions a la via pública.
La pega d’aquest urbanisme tàctic es va descobrir ben aviat: la ràpida degradació de la pintura i el mobiliari convertia els carrers lluents dels primers dies en vies d’aspecte brut i deixat, i el que sobre el paper buscava afavorir l’ocupació de la via pública per part dels infants i la gent gran, en realitat va suposar una degradació dels carrers, provocant sorolls, bregues i actes incívics constants, a més d’ocasionar múltiples problemes a veïns i comerciants.
El que sobre el paper buscava afavorir l’ocupació de la via pública per part dels infants i la gent gran, en realitat va suposar una degradació dels carrers, provocant sorolls, bregues i actes incívics constants
La situació s’havia enquistat fins ara, quan, finalment, l’Ajuntament ha anunciat la urbanització definitiva dels carrers Aldana, Parlament i un tram important de Comte Borrell, amb la creació d’una plaça pacificada a la cruïlla de Parlament amb Borrell, amb un disseny que recorda el dels eixos verds, com Consell de Cent i Girona, això sí, amb algunes correccions, com diferenciar més clarament l’espai exclusiu per a vianants amb el compartit amb bicicletes i vehicles de motor que, en tot cas, tindran l’accés restringit a veïns i serveis.
💥 La Ciutadella, el parc que va néixer de la destrucció de Barcelona
🏖️ Quan la platja era el pati del col·legi: així era l’Escola del Mar de la Barceloneta
El més important, en tot cas, és que l’urbanisme tàctic, que ja inicialment es concebia com una solució temporal, s’ha demostrat amb el temps com a contraproduent, ja que allà on havia de generar espais pacífics, generava degradació i brutícia. L’ocàs de l’urbanisme tàctic a Sant Antoni és, per això mateix, una bona notícia.