La basílica de la Sagrada Família de Barcelona ha estat notícia aquests dies per la culminació de la torre dedicada a l’evangelista Marc, que va ser coronada amb la figura d’un cap de lleó dimarts de la setmana passada i que s’ajunta així a la torre de l’evangelista Lluc acabada a l’octubre, tot i que la figura que la corona, el cap de bou que simbolitza Lluc al tetramorf, ha donat lloc a interpretacions taurines força desencertades. En tot cas, el passat 30 de novembre va haver-hi també una efemèride relacionada amb el temple expiatori, ja que tal dia com aquell de l’any 1925 es va coronar la primera de les torres i l’única que va veure acabada l’arquitecte Antoni Gaudí, que va morir l’any següent a conseqüència de ser atropellat per un tramvia.
L’única de les torres que Gaudí va veure finalitzada és la que queda a l’esquerra de la façana del Naixement, també obra d’aquest arquitecte, i tot i ser la primera de les dotze torres dedicades als apòstols -ja n’hi ha vuit d’aixecades, les de les façanes del Naixement i la Passió i n’hi haurà quatre més a la futura façana de la Glòria-, té una curiositat que es reprodueix en altres dues torres: tot i formar part del paquet de construccions dedicades als dotze apòstols, n’hi ha tres que no estan dedicades a aquest grup, sinó a, per dir-ho d’alguna manera, a apòstols 'suplents'.
El campanar de Bernabé va ser l’únic que Gaudí va poder veure acabat i sense bastides. Va ser un 30 de novembre del 1925.
— La Sagrada Família (@sagradafamilia) November 30, 2022
Aquest és l’aspecte de la façana del Naixement dos anys més tard.
Foto: Arxiu Mas 1927 pic.twitter.com/qOtn20JSgK
Efectivament, la primera torre finalitzada està dedicada a Bernabé, un sant de l’església cristiana que no forma part de la dotzena d’apòstols, sinó de la segona categoria de seguidors de Jesús, els anomenats setanta deixebles. Al mateix temps, al temple expiatori hi ha dues torres més que no es corresponen a cap dels dotze apòstols originals, la dedicada a sant Macià, que és la que queda a la dreta de la façana del Naixement, i la de sant Pau, encara per construir a la façana de la Glòria. Evidentment, hi ha una raó per a aquestes substitucions i cal trobar-la en la mateixa evolució dels substituïts.
Judes Iscariot, el primer descartat
Si hi ha tres substituts, hi ha tres substituïts, el primer dels quals, per poc que ens hi fixem, s’ho va ben guanyar. Judes Iscariot, l’apòstol que va trair Jesús a canvi de trenta monedes de plata per suïcidar-se a continuació no mereix, per raons òbvies, una torre al seu nom al temple expiatori. De fet, els mateixos apòstols van triar el seu substitut en la figura de sant Macià, el suplent que, merescudament, té la seva pròpia torre a la Sagrada Família. Convé, a més, no confondre Judes Iscariot amb Judes Tadeu, un altre dels apòstols que també té la seva pròpia torre, en concret la que fa parella amb la de sant Macià a la façana del Naixement.
Joan i Mateu promocionen
Pel que fa a les altres dues torres, en aquest cas els dos apòstols concernits no van ser descartats per eliminació com Judes Iscariot, sinó per promoció. La seva condició d’evangelistes els reserva un espai amb més prestància al tronc central. Tots dos tindran les seves pròpies construccions singularitzades amb les respectives figures del tetramorf, l’àliga per a sant Joan i l’home per a sant Mateu. Curiosament, aquestes dues torres són les que encara queden pendents de fer un cop enllestides les dels evangelistes Lluc i Marc, però la previsió és la de donar-les per finalitzades el 2023. A més, seran les torres que miraran en direcció mar.
En tot cas, el que és un fet és que la construcció de les torres avança a un ritme inesperat fa només unes dècades, si les primeres quatre torres es van construir en el període 1925-1930, les següents quatre, que corresponen a la façana de la Passió van trigar més de quatre dècades més, ja que es van donar per acabades el 1976. La següent torre, la de la Mare de Déu, va haver d’esperar al 2021, i aquest 2022 s’han finalitzat dues més, mentre es preveu acabar les dels evangelistes Joan i Mateu el 2023 i la de Jesús el 2026. Encara sense calendari queden les quatre previstes a la façana de la Glòria, la que cau sobre el carrer Mallorca.
Ara bé, malgrat que les torres són la part més destacable del temple, fins al punt que marca un skyline de la ciutat que es modifica a mesura que s’aixequen aquestes construccions, la culminació de les torres no suposarà l’acabament del temple. Al contrari, encara queda molta feina pendent, entre les quals la capella de l’Assumpta, que se situa a la façana de l’absis al carrer Provença i que ja està en construcció; els quatre petits claustres annexos; el futur Baptisteri; les cobertes de la nau central i les naus laterals; la Sagristia i els accessos subterranis, inclòs un accés directe des del Metro. I encara, la façana de la Glòria i la polèmica escalinata que hi ha de donar accés. Feina per a uns quants anys, encara.