La culminació, aquest mateix dimarts, de la torre de sant Marc de la Sagrada Família ha comportat que s’hagi assolit el repte de concloure dues de les quatre torres dedicades als evangelistes abans de finalitzar l’any, un pas endavant en la recta final d’una basílica que encara no té fixada data d’acabament definitiu, sobretot si es té en compte que, més enllà de les torres, encara queden moltes parts per fer. En tot cas, la fita ha comportat el desplaçament d’un equip de TV3 que ha aprofitat per preguntar a la ciutadania què en pensa de les noves torres, i entre les respostes hi ha hagut algunes sorpreses inesperades.

Segons els ciutadans que han estat preguntats, hi ha diverses queixes, sobretot per la blancor virginal de la cúspide de les torres, rematades amb un llibre, el símbol del tetramorf corresponent a cada evangelista i unes ales de nou metres d’altura, tot en marbre de Thassos, un material ja utilitzat pels clàssics grecs i romans i que destaca per la seva blancor. “És massa blanc, sobresalta molt”, ha opinat una entrevistada, mentre que una altra l’ha considerat “estrident”, mentre un tercer entrevistat ha comentat amb cert amoïnament que no estava “acostumat a veure banyes a sobre d’una basílica”. Ara bé, qui ha sobtat més ha estat la quarta intervinent, que ha confós completament el simbolisme.

Segons el tetramorf, la representació simbòlica dels quatre evangelistes, a Marc se li atribueix la figura del lleó, a Joan l’àliga, a Mateu un home -o un àngel- i finalment, a Lluc un bou, una figura que simbòlicament relaciona l’evangelista amb la capacitat de sacrifici, i té a veure amb la història de Zacaries, pare de Joan Baptista. Ara bé, confondre un bou amb un toro no és gens difícil, i menys si el cap de l’animal està situat a 135 metres sobre el nivell de carrer. Una altra cosa és creure que el cap, sigui de bou o de toro, està col·locat en una torre de la Sagrada Família com a símbol d’Espanya.

Interpretació taurina

Fet i fet, aquesta és la interpretació que ha fet una de les entrevistades: “M’agrada, m'agrada, em sembla que sempre a Espanya el toro serà la cara d’Espanya”, ha respost en una inesperada reacció taurina a l’escultura. Amb aquesta interpretació sui generis caldrà esperar si algú conclou que el lleó és alguna mena de reconeixement de la Sereníssima República de Venècia o, encara pitjor, si l’àliga de sant Joan es convertirà en un referent dels nostàlgics del franquisme, ja que s’utilitzava a l’escut i bandera espanyols d’aquella època. De l’home o àngel que representa Mateu, de moment, no imaginem cap doble intenció.