Els treballs de descoberta de la Capella Gitana, a l’interior de la presó Model de Barcelona, han arribat a la seva fi. La segona fase del procés de conservació i restauració ha permès recuperar les pintures murals que l’artista Helios Gómez va fer per homenatjar els presos i la seva patrona, la Mare de Déu de la Mercè. Les obres, de fort contingut simbòlic, destaquen per la seva reivindicació de la lluita social i de l’ètnia gitana, tal com ha remarcat Gabriel Gómez, fill de l’autor, durant l’acte de presentació. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha qualificat l’espai com un “espai de memòria i dignitat”, mentre que la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha anunciat que el Govern treballarà per declarar les pintures com a bé cultural d’interès nacional. La intervenció, que ha durat sis mesos, ha exigit una tècnica especialment delicada: s’ha utilitzat nanotecnologia per retirar les capes superposades que cobrien les obres, algunes de les quals estaven fortament adherides i compartien composició química amb la pintura original. Quatre professionals han participat en la restauració, dues com a responsables principals i dues més com a suport tècnic.
Durant la intervenció també s’ha revelat un element fins ara desconegut: la decoració de la volta de la capella. Tal com ha detallat Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, en aquesta part superior s’hi han trobat estrelles elaborades amb el paper que embolcallava les xocolatines que la família de Gómez li portava quan era a la presó. A més, segons ha explicat Mestre, la fase de descoberta no ha conclòs del tot i continuarà durant l’últim trimestre de l’any, centrant-se aleshores en les parts baixes de la capella.
La coneguda com a Capella Gitana és, en realitat, la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria de la Model, situada a l’antic corredor de la mort i que feia les funcions d’oratori. L’espai es va transformar l’any 1950, quan Gómez hi va plasmar les seves pintures murals durant una de les seves estades a la presó. Per motius oficials d’higiene, la cel·la va ser repintada i les obres van quedar ocultes sota fins a quinze capes de pintura. El nom de Capella Gitana prové del fet que tots els personatges representats, incloent-hi la Mare de Déu i el Nen Jesús, tenen la pell fosca pròpia de l’ètnia gitana, a la qual pertanyia l’artista. El mural, realitzat a petició del capellà de la presó, mostra la Mare de Déu de la Mercè amb diversos presos als seus peus i un grup d’àngels músics al seu voltant.
Pendent de la fase de restauració
Abans d’iniciar la fase de descoberta, els equips tècnics van dur a terme diversos estudis preliminars que van permetre constatar que les pintures murals de Gómez eren un oli sobre guix, cobert per sis capes de pintura plàstica i guix molt adherides que n’havien mantingut les imatges ocultes durant dècades. També es va confirmar que la decoració mural s’estenia per tota la cel·la, inclòs el sostre, i es va establir una metodologia específica per retirar les capes sobreposades, tot i que els procediments han hagut d’ajustar-se sobre la marxa. Un cop finalitzada aquesta segona fase de descoberta, queda pendent una tercera i última etapa: la restauració i conservació definitiva, que haurà de garantir l’estabilització i la presentació pública de les obres. La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha assenyalat que la Capella Gitana podria obrir-se al públic a finals del 2026 o principis del 2027, però ha advertit que el calendari final dependrà també dels plans que l’Ajuntament defineixi per al conjunt de l’espai de la Model.