La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona, que inclou l’interior de les rondes i que afecta també els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, comporta una sèrie de restriccions a determinats tipus de vehicles, considerats com a més contaminants. En vigor des del 2017 i amb diversos canvis d’ordenances, immersa en un periple judicial i amb accions en contra com la moratòria de tres anys decretada a Badalona, la ZBE “necessita millorar”, segons diagnòstic del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), que ha radiografiat la percepció dels usuaris en l’estudi ‘Impacte i acceptació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona’ elaborat conjuntament amb l’asseguradora Zurich.

Així ho ha especificat aquest dimecres al matí el director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají, en la presentació de l’estudi, que ha afegit que la ZBE té “potencial de millora”, segons es desprèn de les dades de l’estudi, que conclouen que vuit de cada deu usuaris no estan satisfets amb la gestió de la ZBE a Barcelona -per bé que dins de la condició de ‘no satisfets’ s’inclou una forquilla de valoració entre el 0 i el 7 d’una escala de 10 punts- i, per tant, la suspenen amb una valoració de 4,9 a la ciutat de Barcelona i de 4,3 a l’àrea Metropolitana. 

Altres dades que es desprenen de l’estudi i que referma aquesta necessitat de millorar´és que 9 de cada 10 usuaris consideren molt difícil d’entendre el funcionament de la Zona de Baixes Emissions i li posen una nota de 4,4 sobre 10, mentre que un 60% opina que a la resta de municipis de l’àrea metropolitana haurien de tenir els mateixos criteris per ajudar a la seva comprensió. Aquestes dades contrasten amb el fet que un 51% dels enquestats estan d’acord amb la implantació de les ZBE. A més, un 55% està en desacord en ampliar les restriccions dels vehicles amb etiqueta B (groga) i un 68% es manifesta en contra d’aplicar un peatge urbà per accedir a la ciutat de Barcelona.

Per tot plegat, el RACC recomana incidir en tres camps, el primer dels quals seria “mantenir la normativa el màxim de simple i harmònica possible”, ha indicat Bardají, malgrat reconèixer que aquest fet depèn de “l’autonomia municipal”, raó per la qual ha demanat la “necessària coordinació entre les administracions”. El segon àmbit, recurrent en aquest tipus de diagnòstics, és la necessitat de “construir una alternativa amb el transport públic”, tot assenyalant que l’enquesta, precisament, demostra que no hi ha hagut canvis importants de mobilitat en un context d’“importants incentius econòmics” al transport públic. Finalment, el tercer camp és la necessitat d’impulsar “incentius directes” per fomentar la mobilitat sostenible.