El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat anul·lar la Zona de Baixes Emissions abans que la sentència que la va tombar el març passat sigui ferma. Així doncs, és el segon cop que el tribunal català pren la mateixa decisió, després que el passat mes de maig el TSJC decidís no executar el dictamen que abolia la ZBE. Per tant, continuarà vigent fins que el Tribunal Suprem resolgui els recursos sobre el cas presentats per la Generalitat, l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La Plataforma d'Afectats per les Restriccions Circulatòries és qui va demanar, tant al maig com en aquesta ocasió, aplicar ja la sentència per anul·lar la ZBE.

La sentència del TSJC que al març va anul·lar la ZBE a petició de deu col·lectius diferents encara no és ferma perquè aquestes tres institucions van interposar recursos al·legant drets a la salut enfront de la mobilitat més contaminant, el compromís de la ciutadania i la imperiosa necessitat de comptar amb una Zona de Baixes Emissions per afluixar la contaminació de l'aire i, així, poder complir amb les preceptives europees i estatals. L'Ajuntament va defensar-se fa uns mesos aportant dades des de la implementació de la ZBE, l'1 de gener de 2020, que ha permès reduir 609.000 desplaçaments en vehicles més contaminants que comporta la reducció dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat.

Què diu el TSJC sobre l'anul·lació de la ZBE?

La secció 5a de la sala contenciosa administrativa del TSJC sosté que l’ordenança municipal relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles a la ciutat de Barcelona, aprovada en el plenari del municipal, del 20 de desembre de 2019, "té deficiències en la seva elaboració, manca d’informes determinants i per ser excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos", entre altres motius, i per això l’anul·la. El TSJC també afirma que les mesures adoptades "tenen un evident efecte en la competència i en el mercat", no sols en els titulars de vehicles professionals sense distintiu ambiental, sinó també en empresaris, professionals o comerciants el negoci dels quals està situat en la zona, si depèn d'alguna forma del vehicle.

El tribunal català firma que, en aquest punt, la ZBE produeix un “efecte tancat” en l'accés en dies i hores laborables, perquè se supedita a l'obligació de registre i prèvia autorització, que pot tenir efectes sobre els negocis establerts dins de la ZBE. I conclou que en el procediment d'elaboració de l'ordenança "no es parteix de dades actualitzades del parc mòbil afectat, ni es contemplen els diferents efectes que es produeixen per a residents i col·lectius professionals".

67 municipis catalans amb ZBE el 2025

La voluntat del Govern és que la restricció de circulació de vehicles antics contaminants s'ampliï a 67 municipis el 2025. Malgrat la sentència del març, aquesta és la intenció "intacta" de l'executiu català. És a dir, totes les poblacions de més de 20.000 habitants tindran la Zona de Baixes Emissions d'aquí a dos anys i mig, segons un document signat pel Govern, ajuntaments, diputacions, gestors d'infraestructures i entitats a la Cimera de la Qualitat de l'Aire. A més a més, totes les poblacions de més de 50.000 habitants han de tenir implementada una ZBE abans que acabi aquest 2022, segons la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica aprovada pel govern espanyol el maig del 2021.