L’estirabot de l’escriptor Eduardo Mendoza apuntant que caldria desvincular la diada de Sant Jordi de la festa del llibre només ha comptat amb el suport d’un Javier Mariscal en hores baixes. Si dilluns Mendoza afirmava que Sant Jordi “era un maltractador d’animals”, dimarts mateix la consellera Paneque el desautoritzava, dimecres Mariscal es va sumar a l’estirabot apuntant a una absurda connexió amb Jordi Pujol i aquest mateix dijous el president Puigdemont ha assegurat que el posicionament de Mendoza i de Mariscal respon a la “venjança dels ressentits”. 

Ningú, doncs, compra l’estirabot de Mendoza ni la incongruència de Mariscal, i tampoc ho han fet aquest dijous al matí la Cambra del Llibre de Catalunya i el Gremi de Llibreters, els principals organitzadors de la diada de Sant Jordi. En la presentació dels actes per al 23 d’abril, Patrici Tixis, president de la Cambra, s’ha limitat a apuntar que el mateix Mendoza havia dit que tot plegat era una “broma”, i ha recordat que la vinculació de Sant Jordi i els llibres ve del 1931, quan es va canviar la jornada de celebració imposada el 1926, el 7 d’octubre -data de la mort de Miguel de Cervantes-, perquè “era un fracàs”, afegint que precisament, “la feliç circumstància” de vincular el llibre amb la jornada de Sant Jordi, patró de Catalunya, va ser la fórmula “de l’èxit”, ja que a la resta de l’Estat espanyol “no va quallar”. Cal tenir en compte que el 23 d’abril es vincula a la data de la mort de Cervantes, tot i que en realitat va ser el dia 22.

Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya: “Quan un pensa en Sant Jordi pensa en el Dia del Llibre i quan pensa en el Dia del Llibre pensa en Sant Jordi”

Per la seva banda, Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, ha assegurat que quan “un pensa en Sant Jordi pensa en el Dia del Llibre i quan pensa en el Dia del Llibre pensa en Sant Jordi”. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marsé, també present en l’acte de presentació, s’ha afegit a vincular l’estirabot amb una simple broma recordant el “finíssim sentit de l’humor” de Mendoza. Un sentit de l’humor, en tot cas, que queda en dubte quan majoritàriament no és percebut com a tal, sinó més aviat com un estirabot incongruent.

Comptat i debatut, els organitzadors del Sant Jordi donen per morta la polèmica amb una desautorització del fons del planejament de Mendoza, que en algun moment semblava fins i tot oblidar que el drac de la llegenda és un ésser mitològic, no un animal real. L’únic real, en tot cas, és que només Mariscal li ha comprat l’absurditat.