“La placa ha desaparegut, no sabem on és”. Així s’expressa Marc, germà de Gustau Muñoz, davant la constatació que la placa en memòria d’aquest jove, assassinat l’Onze de Setembre del 1978 pels trets d’un agent de la policia espanyola -en el que va ser un dels últims crims del tardofranquisme-, no ha reaparegut en el seu lloc habitual, l’edifici del número 34 del carrer Ferran, després d’una llarga rehabilitació que s’ha allargat més de tres anys. De fet, tal com va avançar ElNacional.cat el passat mes de juliol, la retirada de la bastida que cobria l’immoble ha evidenciat que, de moment, la placa no s’ha recuperat, malgrat el compromís de l’Ajuntament de Barcelona de restituir-la o substituir-la per algun tipus de senyalització memorialística per marcar el lloc on Gustau, de 16 anys, va ser assassinat.
Tenint en compte, a més, que queden pocs dies per la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, on cada any se celebra un homenatge a Gustau Muñoz, militant independentista i comunista, amb actes polítics organitzats per Arran i altres col·lectius de l'esquerra independentista, la desaparició de la placa serà més constatable enguany, una situació que, a més, ja ha generat accions per part del grup municipal d’Esquerra Republicana a l'Ajuntament, que ja ha registrat un prec per escrit aquesta mateixa setmana reclamant la recuperació de la placa històrica i la col·locació d’un element de memòria dedicat a Gustau Muñoz al lloc on va ser assassinat.
Marc Muñoz, en conversa amb ElNacional.cat, apunta que “la placa va desaparèixer al poc de començar les obres”, però que des de la família s’ha anat fent el seguiment de les obres i fins i tot en una ocasió, responsables de la rehabilitació els van comunicar la intenció de “tornar-la a posar”, però que, de moment, un cop retirada la bastida, la placa no s’ha recuperat, malgrat un acord de l’Ajuntament de dignificar l’espai i porta la placa històrica al Museu d’Història de Barcelona. “Si no apareix la placa, el govern municipal ha de crear un espai de memòria”, indica Marc Muñoz, perquè així el mateix consistori estaria “obligat al seu manteniment i dignificació”.
Per això, després d’haver fet diverses gestions amb els anteriors governs municipals per assegurar que aquest edifici del carrer Ferran recordès Gustau Muñoz -“es va dessagnar a la porteria”, recorda el seu germà- des de la família es lamenta “un any més de desídia i desinterès municipal”, i per això insisteixen que definir el lloc com a espai de memòria suposaria un grau més de protecció, ja que “la història s’allarga i ningú fa res efectiu”.
"Podria haver acabat en un abocador de runa"
Cal tenir en compte que la placa original, que “podria haver acabat en un abocador de runa” va ser col·locada a iniciativa de la família i amics l’any següent, en record de Gustau A. Muñoz, “Militant de la Unió de Joves Marxistes-Leninistes” que va ser “assassinat per les forces d’ocupació l’11 de setembre del 1978”, i cada any, en ocasió de la Diada Nacional, s’hi celebra un acte d’homenatge, amb la placa envoltada de rams de flors en record de l’independentista mort. Malgrat aquesta importància simbòlica, des de l’Ajuntament mai hi ha hagut un reconeixement oficial del lloc de l’assassinat com a espai de memòria, que és el que ara reclamen els familiars, a més de la recuperació de la placa original, si és que encara existeix.
Així mateix, Marc Muñoz recorda que més enllà de la memòria de Gustau Muñoz en forma de placa o espai de memòria, i encara que aquest Onze de Setembre es pugui posar algun tipus de placa provisional, també cal “reactivar” el procés judicial per esclarir els fets, per a la qual cosa també reclama col·laboració per part del govern municipal, ja que el cas de Gustau Muñoz ha quedat com un dels seixanta assassinats perpetrats durant el tardofranquisme, vint d'ells a Catalunya, la majoria dels quals han quedat sense càstig. El cas concret de Muñoz va quedar arxivat i el suposat autor dels trets, el policia José Luis Varela, va quedar en parador desconegut. Amb tot, els familiars de Muñoz van aconseguir el 2016 incloure el seu assassinat dins l’anomenada querella argentina que persegueix els crims del franquisme, que de moment està congelada. “Amb Milei pots comptar com anirà”, afegeix Marc Muñoz.
ERC pressiona per crear l’espai de memòria
En paral·lel, el grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, ha presentat un prec a l’alcalde en el qual recorda que el plenari municipal del 29 de juny del 2018 va acordar la senyalització de l’indret on va ser assassinat Gustau Muñoz i la conservació de la placa al Museu d’Història de Barcelona, i que el 18 de gener del 2022 en el marc de la comissió de cultura l’Ajuntament es va comprometre a vetllar per la preservació de la placa de marbre i, en el cas que no fos possible, col·locar un element en memòria de Gustau Muñoz davant l’esmentat edifici.
Per tot plegat, ERC reclama que el govern municipal “col·loqui un element de memòria dedicat a Gustau Muñoz davant del número 34 del carrer Ferran, on va ser assassinat, i porti a terme les accions pertinents per a la recuperació de la històrica placa commemorativa de marbre amb l’objectiu d’incorporar-la a la col·lecció patrimonial del Museu d’Història de Barcelona”, una acció que s’hauria d’entendre com a “acte d’homenatge a les víctimes de la violència policial i de l’extrema dreta durant el postfranquisme i de suport de l’Ajuntament a l’exigència de depuració de responsabilitats penals per als crims i violacions dels drets humans comesos al llarg de la Transició”. En tot cas, de moment, la placa històrica continua en parador desconegut.