L’Onze de Setembre del 1978, Diada Nacional de Catalunya, el jove militant independentista i comunista Gustau Muñoz, de setze anys, va morir a causa de trets policials just davant del número 34 del carrer Ferran de Barcelona, al districte de Ciutat Vella. En record d’aquells fets, l’any següent es va col·locar una placa de marbre que recordava que Gustau A. Muñoz, “Militant de la Unió de Joves Marxistes-Leninistes” havia estat “assassinat per les forces d’ocupació l’11 de setembre del 1978”, i cada any, en ocasió de la Diada Nacional, s’hi celebra un acte d’homenatge, amb la placa envoltada de rams de flors en record de l’independentista mort.
➡️ Gustau Muñoz: placa preservada, justícia pendent
L’edifici, que ha estat en desús durant molts anys i que va haver de superar un llarg litigi judicial, ha estat objecte d’una rehabilitació integral, iniciada l’any 2022, en el decurs de la qual es va haver de col·locar una bastida que al llarg de més de tres anys ha ocultat tota la façana i, per tant, també ha deixat fora de la vista la placa. Recentment, la bastida ha estat desmuntada, encara que les obres continuen a l’interior de l’edifici. Amb la bastida retirada es pot apreciar com la façana ha estat restaurada, però hi ha un detall que no escapa a l’atenció de l’observador: la placa en homenatge a Gustau Muñoz no hi és.
Certament, des d’aquesta setmana es pot apreciar que la placa no continua al seu lloc habitual, en un lateral de la porta d’entrada, fermada a la balconada de la planta entresol. La seva absència, amb tot, no es pot considerar com a definitiva, si es té en compte que el gener del 2022, el mateix Ajuntament de Barcelona -aleshores amb Ada Colau a l’alcaldia i amb Barcelona en Comú i PSC al govern municipal-, es va comprometre a preservar la placa en resposta a una iniciativa presentada pel grup municipal d’ERC a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
En aquella ocasió, l’aleshores regidora republicana Gemma Sendra va apuntar que la placa estava “en perill” a causa de la rehabilitació i, per evitar la seva desaparició, ERC va demanar a l’Ajuntament que vetllés pel manteniment de la placa o, en cas que això no fos possible, que es “col·loqui algun altre element commemoratiu a la façana del número 34 del carrer Ferran i que l’original sigui portada als arxius del MUHBA”, el Museu d’Història de Barcelona. En el torn de resposta, l’aleshores regidor de Memòria Democràtica i de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va acceptar el prec i va anunciar que el consistori ja havia iniciat converses amb la propietat de l’edifici perquè “preservi la placa”, comprometent-se, a més, a incloure al mateix lloc “algun tipus d’element memorial senyalístic” en cas que no es pogués mantenir la placa.
Per tant, al mateix lloc o dipositada al Museu d’Història de Barcelona, la placa original s’hauria de conservar per evitar la seva pèrdua, tenint en compte que el mateix consistori es va comprometre a recordar d’alguna manera Gustau Muñoz al mateix carrer Ferran si la placa no romania al seu emplaçament original. Amb la rehabilitació encara no finalitzada però amb l’immoble ja sense bastida i amb la constatació que, de moment, queda obert l’interrogant sobre si la placa ha estat conservada i si tornarà al seu espai original, o si se situarà algun tipus de record o, en el pitjor dels casos, si l’absència serà definitiva.
Qui va ser Gustau Muñoz?
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, més conegut com a Gustau Muñoz o Gustau A. Muñoz, va néixer a Sevilla el 1962 i de ben petit va traslladar-se amb tota la família a Barcelona. De ben jove es va integrar en la Unió de Jovenes Marxistes-Leninistes (UJML), les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional) (PCE(i)), de tendència maoista i independentista, i tot i que encara era un adolescent, va viure en primera línia les turbulències del tardofranquisme. Ja abans del fatídic 11 de setembre del 1978 havia estat ferit per una pilota de goma en una manifestació de suport al poble sahrauí. En la Diada Nacional del 1978, Muñoz va participar en una manifestació convocada pel PCE(i) sota el lema ‘Fora les forces d'ocupació’.
Va ser en aquella manifestació on resultaria mort. Cap a les vuit del vespre la marxa, que volia entrar a la plaça de Sant Jaume, va fer un recorregut des de Ferran fins a Canaletes, per donar la volta i tornar al punt de partida. A l’altura del carrer Avinyó, la policia armada espanyola -els grisos- va disparar pilotes de goma i es van produir enfrontaments amb els manifestants i en un moment de tumult, Muñoz va caure abatut per trets de bala, disparades, segons tots els indicis, per un policia de paisà. El cadàver va ser traslladat al dispensari de Pere Camps, a l’avinguda Drassanes i posteriorment a l’Hospital Clínic.
Un any més tard, amics i familiars de Muñoz van col·locar la placa a la façana del carrer Ferran, 34, i d'aleshores ençà, cada any se li fa un homenatge durant la Diada Nacional, on també es recorda que el de Gustau Muñoz és un dels 60 assassinats perpetrats durant el tardofranquisme pels ressorts del règim dictatorial, vint d'ells a Catalunya, la majoria dels quals han quedat sense càstig. El cas concret de Muñoz va quedar arxivat i el suposat autor dels trets, el policia José Luis Varela, va quedar en parador desconegut. Amb tot, els familiars de Muñoz van aconseguir el 2016 incloure el seu assassinat dins l’anomenada querella argentina que persegueix els crims del franquisme, una causa que, malgrat el pas dels anys, continua oberta. Igual d'oberta, de moment, que el futur de la placa.