Carregant...

El cartell de la Mercè és sempre un element angular de la festa major de Barcelona. Per bo i per dolent. Hi ha anys que és molt polèmic i hi ha anys que aconsegueix una aprovació general i consensuada. Per comparar uns i altres en el marc de la Mercè 2026 aquest dimecres ha quedat inaugurada la mostra Moltes Mercès, una retrospectiva que aplega tots els cartells des del 1979, és a dir, l’any de la represa democràtica en l’àmbit municipal, fins al d’aquest any, de Cinta Vidal i que ha entrat en la categoria dels consensuats, cosa que no es pot dir del cartell del 1985 amb personatges nus a la platja, "el més polèmic de tots", segons afirmació de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha inaugurat la mostra, que es pot veure, de franc, al pati del Museu Marès, a la plaça de Sant Iu.

Aquesta iniciativa pionera ha recordat l’alcalde, "reflecteix la història de les arts plàstiques, però també de la ciutat", fins al punt que "formen part de la memòria gràfica de la ciutat", i també de les tendències en la il·lustració amb el pas dels anys.  La mostra, a més, es complementa amb el llibre, també amb el títol de Moltes Mercès, que inclou també cartells anteriors al 1979, i que convida el lector "a buscar el cartell del seu any de naixement". Collboni també ha recordat que els encàrrecs de cartells també han evolucionat amb el temps, i des del 1993 incloïen la idea que poguessin ser convertits en elements de marxandatge i des de fa uns pocs anys, que es puguin adaptar a les xarxes socials o fins i tot que tinguin animació, com és el cas del darrer.

El cartell més polèmic, segons Collboni, el del 1985 de Robert Llimós / Foto: Montse Giralt
Al fons, un dels cartells amb més consens, el de Malika Favre del 2021 / Foto: Montse Giralt
El cartell d'enguany, de Cinta Vidal / Foto: Montse Giralt
Un moment de la inauguració / Foto: Montse Giralt
Inauguració a càrrec de Jaume Collboni / Foto: Montse Giralt

Per la seva banda, el regidor de cultura, Xavier Marcé, ha recordat que hi ha poques iniciatives artístiques que incloguin una "nòmina d’artistes com aquesta", amb noms que van des de Mariscal el 1987 a Malika Favre el 2021, un dels més celebrats, passant per Antoni Tàpies el 1996, Jaume Plensa el 2012 i Reskate el 2020, amb un cartell centrat en la pandèmia de la covid-19. Aquesta és la llista dels artistes que han il·lustrat els cartells des del 1979 fins al 2016:

  • 1979: Francesc d'Assís Galí
  • 1980: Albert Ràfols-Casamada
  • 1981: Eduard Arranz-Bravo
  • 1982: Francesc Todó
  • 1983: Francesc Artigau
  • 1984: Miquel Vilà
  • 1985: Robert Llimós
  • 1986: Perico Pastor
  • 1987: Javier Mariscal
  • 1988: Frederic Amat
  • 1989: Xavier Serra de Rivera
  • 1990: Josep Guinovart
  • 1991: Joan Hernández Pijuan
  • 1992: Manel Esclusa
  • 1993: Romà Panadès
  • 1994: Anna Miquel
  • 1995: Gerard Sala
  • 1996: Antoni Clavé
  • 1997: Josep i Pere Santilari
  • 1998: Ramon Herreros
  • 1999: Nazario
  • 2000: Jordi Benito
  • 2001: Antoni Miracle
  • 2002: Antoni Tàpies
  • 2003: Enric Satué
  • 2004: Perejaume
  • 2005: America Sánchez
  • 2006: Vicente Rojo
  • 2007: Enric Jardí
  • 2008: Peret
  • 2009: Pati Núñez
  • 2010: Claret Serrahima
  • 2011: Catalina Estrada
  • 2012: Jaume Plensa
  • 2013: Joan Fontcuberta
  • 2014: Ignasi Aballí
  • 2015: Sean Scully
  • 2016: Miguel Gallardo
  • 2017: Javier Mariscal
  • 2018: Sonia Pulido
  • 2019: María Corte
  • 2020: Reskate
  • 2021: Malika Favre
  • 2022: David de las Heras
  • 2023: Chamo San
  • 2024: CANADA
  • 2025: Lluís Danés
  • 2026: Cinta Vidal