La presència dels símbols històrics a l’art monumental de Barcelona han estat sempre motiu de debat. Només cal observar com els successius canvis de règim polític que va haver-hi al llarg del segle XX van suposar canvis en la monumentalitat de la ciutat i també en la seva interpretació. D’exemples, n’hi ha a cabassos, des de l’estàtua del negrer Antonio López, de la que alguns no volen ni que en resti el pedestal, fins a la doble vida del Cinc d’Oros, monument republicà reciclat pel franquisme i que en l’actualitat sembla no tenir cap mena de significat, passant pel monument a Colom, del qual n’hi ha que volen fins i tot enderrocar-lo.

 

Tots aquests debats sobre com es representa la història en la monumentalitat de la capital catalana conformen l’eix central del cicle ‘La Barcelona incòmoda’, una sèrie de taules rodones compostes per historiadors, professors d’història de l’art, artistes i periodistes experts en memòria que analitzaran la presència dels símbols històrics a l’art monumental de la ciutat, i que debatran sobre la seva representativitat. Organitzat per la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, el cicle comença aquest 6 d’abril i inclourà sessions cada dimecres fins a l’11 de maig en una seu que també pot resultar incòmoda, l’antiga presó Model de Barcelona.

Segons ha comunicat l’Ajuntament de Barcelona, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha explicat que amb el cicle es pretén analitzar la presència d’un patrimoni “incòmode, perquè no representa a tota la ciutadania”. Així, en alguns casos “resulta ofensiu, tal com es presenta en l’espai públic, per la simbologia que ha legitimat els privilegis, el franquisme, el colonialisme, l’esclavatge, i que alhora ha silenciat altres realitats de la ciutat popular, la revolucionària, la de les lluites democràtiques”. Les jornades analitzaran polítiques de memòria i d’art públic i els reptes urbans més significatius que estan presents als carrers de Barcelona en aquests moments. Totes les taules se celebraran els dimecres, a les 18 hores, a l’Espai de Conferències de la Model.

Símbols franquistes encara existents

El dimecres 6 d’abril se celebrarà la conferència inaugural a càrrec del periodista Peio H. Riaño, sota el títol ‘Els cossos insoportables’. Posteriorment, es donarà pas a la taula rodona 'Monumentalitat republicana en democràcia' que analitzarà la problemàtica marcada pel símbol de la República a la ciutat amb referències al Cinc d’Oros i al monument de l’actual plaça de la República, anteriorment, plaça de Llucmajor. El dimecres 13 d’abril no hi haurà sessió, en coincidir amb la Setmana santa, de manera que el cicle es reprendrà el dimecres 20 d’abril, amb la taula ‘Memòria-oblit: simbolisme i repressió', que repassarà quins símbols franquistes hi ha encara en els nostres espais públics i en quines condicions i com i on s’han abordat les memòries de la lluita antifranquista.

El dimecres, 27 d’abril, la taula 'Entre el dret al patrimoni i el poder de la iconoclàstia' abordarà el debat a l’entorn del dret al patrimoni en oposició amb el dret a l’expressió pública de ràbia i descontent, abordant entre d’altres un controvertit símbol barceloní, el Monument a Colom. El dimecres 4 de maig, la taula “Via Laietana. Estratègies de la memòria” analitzarà aquesta avinguda, símbol de la modernitat de Barcelona, sota dos eixos: identificar els principals símbols de la seva configuració entesa com a escenari públic dels valors de la burgesia, i abordar el debat entorn dels símbols incòmodes i els nous valors en relació amb el projecte urbà que ha començat a transformar-se.

Retirada de l'estàtua d'Antonio López, el 2018 / ACN

Finalment, el dimecres 11 de maig se celebrarà una taula de conclusions on es recolliran les principals idees que s’hauran abordat durant les taules en relació amb què cal fer amb els símbols que interpel·len la nostra contemporaneïtat; quin és el paper de les institucions al respecte i com i on poden ser reinterpretats.

Imatge principal: El monument a Colom durant la seva construcció / ICUB