Les dues jornades de barricades i corredisses al barri de Gràcia ha coincidit de ple amb la signatura, aquest dimecres, del pacte formal entre Barcelona en Comú i PSC, una de les primeres conseqüències del qual és l'assumpció de la segona tinència d'alcaldia per part de Jaume Collboni. Després de dues setmanes entre l'anunci del preacord, amb posterior ratificació de les bases, finalment els dos equips han pogut signar l'entesa des del saló de Cròniques del consistori.

Visiblement contents a l'inici i més seriosos posteriorment per la voluntat d'ambdós de seguir marcant perfil i diferències, s'ha donat el tret de sortida a treballar plegats. Aquest pacte, "un acte de bona política per Collboni", es visualitzarà ja en les dinàmiques aquest dijous, quan els quatre regidors del PSC -Collboni, Daniel Mòdol, Carmén Andrés i Montserrat Ballarín- assisteixin a la comissió de govern. També, previsiblement, divendres es mostrarà un canvi organitzatiu a l'hemicicle, i Barcelona en Comú i PSC s'asseuran més junts.

"No hem vingut a donar lliçons", ha remarcat el líder socialista, si bé ha afegit que "tampoc permetrem que ens en donin". Les paraules són rellevants, en el marc dels retrets mutus entre l'alcaldessa Ada Colau i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, on aquest afirmava que l'entrada socialista era per acabar amb el "postureig" a la capital catalana. Minuts abans, Colau, que ha evitat mullar-se sobre la qüestió, visiblement molesta per la pregunta dels mitjans, ha afirmat que estava "orgullosa" de l'entesa.

Marcar perfil

"Ningú ha de renunciar a les seves cultures polítiques". Així de contundent s'ha mostrat Collboni en un dels diversos intents de marcar perfil, tot reivindicant després els governs del PSC de les últimes tres dècades. Ha posat com a exemple a Jordi Hereu, Joan Clos, Pasqual Maragall i Narcís Serra. Aquestes referències no s'escapen dels comentaris que durant els últims anys va abocar la llavors activista Colau a les xarxes, on acusava el PSC de tenir una estructura mafiosa i corrupta a la ciutat. 

Tots dos s'han dit que podien haver continuat l'un sense l'altre, però no és "el nostre estil". Des que "el llistó està molt alt" perquè hem governat amb minoria "amb valentia", a acabar fusionant-se  en un "ho fem per Barcelona" i és una entesa "100% local". Això últim, també perquè d'aquí a un mes hi ha eleccions generals, amb una clara reticència entre les forces que representen, a nivell estatal. 

La porta no està tancada. Si bé els confluents parlen reiteradament d'ERC, Collboni també ha volgut allargar la mà a la resta de l'oposició per "grans temes de ciutat".