En el llarg litigi judicial que mantenen de fa dècades la Fundació Muñoz Ramonet, que depèn de l’ajuntament de Barcelona i és l’hereva legal del llegat del tèrbol empresari Julio Muñoz Ramonet, i els hereus d’aquest, aquest divendres s’ha tancat una carpeta en favor de la fundació, un cop aquesta ha quedat ratificada com a legítima propietària dels quadres ‘L’aparició de la Mare de Déu del Pilar’, de Goya i ‘L’anunciació’ d'El Greco, recuperats el 2017 i actualment dipositats al MNAC i s’ha desestimat la demanda de Manuel Castelo Muñoz, net de l’empresari, que en reclamava la propietat.

Segons ha comunicat aquest divendres l’Ajuntament de Barcelona, s’ha tancat el procés judicial iniciat per Castelo Muñoz, que va interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per reclamar la propietat dels dos quadres. Finalment, el net de l’empresari ha retirat el recurs a la vista de la resolució del Tribunal Suprem que indicava que no seria admès. Aquesta acció del recurrent ha comportat la finalització del procés. Els dos quadres estan integrats en la col·lecció Rómulo Bosch Catarineu i formen part del llegat que Julio Muñoz Ramonet va deixar a la ciutat de Barcelona i que fins al 2017 estaven en dipòsit al domicili d’Isabel Muñoz, una de les filles de l’empresari.

Canvi de direcció 

Amb la retirada del recurs de cassació es ratifica la propietat dels quadres, dues obres d’especial rellevància en el conjunt del llegat Muñoz Ramonet. La conclusió del procés judicial iniciat per Castelo Muñoz coincideix en el temps amb el canvi de directora de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. A finals del passat mes de maig, l’advocada Alba Alarcón va assumir el càrrec en substitució d’Anna Ferrer, que ha ocupat la plaça des de l’any 2015 fins a la seva jubilació.

Amb aquest relleu en la direcció, Alba Alarcón assumeix el repte, definit en el llegat Muñoz Ramonet, de desenvolupar el nou centre de cultura, art i ciència en el qual es convertiran els edificis llegats per l’empresari a la ciutat de Barcelona, segons el projecte aprovat pel Patronat el març de 2021 en el marc del llegat. Entre les responsabilitats d’Alarcón hi figuren també altres funcions pròpies del càrrec com l’administració de la Fundació, l’execució dels acords del patronat i la col·laboració en la promoció i el desenvolupament de les activitats de l’entitat.

Llegat enverinat

El llarg litigi es remunta al 9 maig de 1991, quan va morir a Suïssa Julio Muñoz Ramonet. L’empresari i industrial, que va fer fortuna en temps de l’estraperlo i l’especulació aprofitant la corrupció inherent de la dictadura franquista, va fer un regal enverinat a la ciutat de Barcelona, li va llegar el seu patrimoni, que consistia en una fabulosa col·lecció d’art a més dels edificis i jardins de la seva propietat al carrer de Muntaner de la capital catalana. Però tan bon punt que es va saber que el magnat havia testat a favor de la ciutat de Barcelona, bona part de l’art de la seva col·lecció va desaparèixer i s’ha pogut anar recuperant amb comptagotes. 

Així, l’any 2017 van ser recuperats els quadres ‘L’aparició  de la Mare de Déu del Pilar’, de Goya i ‘L’Anunciació’ d'El Greco, que ara estan dipositats al MNAC; el 2018 es van recuperar dotze pintures més en una finca de Sant Andreu de Llavaneres propietat de les germanes Muñoz Vilallonga, filles de l'industrial i el 2020, en dues operacions de la Guàrdia Civil al febrer i al març es van recuperar fins a 583 quadres ocults en diversos locals i habitatges de Barcelona, Madrid i Alacant, propietat de familiars de l’empresari.