L’11 de setembre de l’any 1978, Diada Nacional de Catalunya, el jove Gustau Muñoz, militant comunista i independentista de 16 anys, va caure abatut per trets policials en el marc d’una manifestació independentista just al davant del número 34 del carrer Ferran. Aquell crim va ser perpetrat segons tots els indicis per agents de paisà de la Policia Armada —els grisos— i va portar que familiars i amics de Muñoz col·loquessin, al cap d’un any, una placa de marbre en la seva memòria a la façana de l’edifici on s’assenyalava que el “militant de la Unió de Joves Marxistes-Leninistes” havia estat “assassinat per les forces d’ocupació l’11 de setembre del 1978”.
La placa va romandre a la façana de l’edifici fins que, a principis d’aquesta dècada, una llarga rehabilitació de l’edifici, de propietat privada, va ocultar-la rere una bastida, situació davant la qual el mateix Ajuntament de Barcelona es va comprometre a preservar-la un cop finalitzades les obres. Amb tot, la sorpresa va saltar quan el juliol del 2025 es van retirar les bastides i es va comprovar que la placa no havia estat restituïda. La família va sospitar en aquell moment que la placa original podria haver "desaparegut", perduda entre la runa provocada per les obres i, el passat Onze de Setembre, es va col·locar una rèplica provisional de la placa original en material plàstic.
Gustau Muñoz, però, tornarà a tenir una placa oficial de memòria, segons han confirmat fons municipals a ElNacional.cat. En l'última reunió de la ponència de nomenclàtor, que va tenir lloc el dilluns 12 de gener, es va aprovar “la col·locació d'una placa de memòria dedicada a Gustau Muñoz, al carrer Ferran, davant del número 34 l'indret on va ser assassinat l'11 de setembre de 1978”. Les mateixes fonts indicaven que es recollia així “la proposta de la família de Gustau Muñoz que havia demanat la restitució de l'antiga placa commemorativa instal·lada per la família i que s'havia retirat per unes obres de rehabilitació de l'edifici”. Això sí, el govern municipal apunta que la placa que es col·locarà s’haurà d’ajustar “a la normativa de la senyalització de memòria”.
És a dir, Muñoz tornarà a ser recordat allà on va ser assassinat i ara de manera oficial, amb una placa de l’Ajuntament de Barcelona, una acció que suposa recuperar la memòria, però no restituir la placa original. En aquest context, Marc Muñoz, germà de Gustau, apunta, en declaracions també a ElNacional.cat, que el govern municipal ja els ha comunicat la intenció de col·locar una placa nova, després de diverses peticions tant a l’Ajuntament de Barcelona com al Parlament de Catalunya, liderades per ERC i la CUP, respectivament. “Al final han pres el compromís a l’Ajuntament de Barcelona”, es felicita Marc Muñoz, que afegeix que els han assenyalat que la nova placa podria estar col·locada en un termini “d’uns dos mesos” i que ara estan a l’espera de poder “conèixer els detalls”.
De fet, no se sap de moment quin serà el model i contingut de la placa, però podria ser similar al que hi ha situat al carrer de Santa Anna en record de Mercedes Núñez Targa, la lluitadora antifranquista i supervivent de Ravensbrück que substituirà el falangista Ruiz de Alda al nomenclàtor barceloní. En tot cas, la família està a l’espera que “ens truquin per parlar el dia que es farà, el text, les dates…”, tot desitjant que es pugui “consensuar” el contingut. El mateix Ajuntament té la predisposició d’acordar el contingut, però Marc Muñoz té una demanda específica en aquest context: “Volem saber que posarà a la placa, volem que quedi constància que va ser una qüestió de terrorisme d’estat”.
Què se n’ha fet de la placa original?
Pel que fa a la placa original, des de l’Ajuntament s’indica que s’està intentant localitzar, ja que hi ha la intenció declarada d’incorporar-la a la col·lecció del Museu d’Història de Barcelona com a element de memòria i de contextualització històrica de la violència política d’extrema dreta durant el postfranquisme. A la família també els consta que “estan buscant la placa original”, però tot plegat delata que actualment aquest element històric està en parador desconegut i podria confirmar els temors de la família que hagués estat destruïda en el marc de les obres de rehabilitació de l’edifici. En tot cas, la voluntat ara és la d’honorar Gustau amb una placa nova, de manera que si apareix la històrica, el seu destí seria el Museu i no la façana on ara s’exhibeix la rèplica de plàstic.
Qui va ser Gustau Muñoz?
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, més conegut com a Gustau Muñoz o Gustau A. Muñoz, va néixer a Sevilla el 1962 i de ben petit va traslladar-se amb tota la família a Barcelona. De ben jove es va integrar en la Unió de Jovenes Marxistes-Leninistes (UJML), les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional) (PCE(i)), de tendència maoista i independentista, i tot i que encara era un adolescent, va viure en primera línia les turbulències del tardofranquisme. Ja abans del fatídic 11 de setembre del 1978 havia estat ferit per una pilota de goma en una manifestació de suport al poble sahrauí.
En la Diada Nacional del 1978, Muñoz va participar en una manifestació convocada pel PCE(i) sota el lema "Fora les forces d'ocupació". Va ser en aquella manifestació on resultaria mort. Cap a les vuit del vespre la marxa, que volia entrar a la plaça de Sant Jaume, va fer un recorregut des de Ferran fins a Canaletes, per donar la volta i tornar al punt de partida. A l’altura del carrer Avinyó, els grisos van disparar pilotes de goma i es van produir enfrontaments amb els manifestants i en un moment de tumult, Muñoz va caure abatut per trets de bala, efectuats, segons tots els indicis, per un policia de paisà. El cadàver va ser traslladat al dispensari de Pere Camps, a l’avinguda Drassanes i posteriorment a l’Hospital Clínic.
Un any més tard, amics i familiars de Muñoz van col·locar la placa a la façana del carrer Ferran, 34, i d'aleshores ençà, cada any se li fa un homenatge durant la Diada Nacional, on també es recorda que el de Gustau Muñoz és un dels 60 assassinats perpetrats durant el tardofranquisme pels ressorts del règim dictatorial, vint d'ells a Catalunya, la majoria dels quals han quedat sense càstig. El cas concret de Muñoz va quedar arxivat i el suposat autor dels trets, el policia José Luis Varela, va quedar en parador desconegut. Amb tot, els familiars de Muñoz van aconseguir el 2016 incloure el seu assassinat dins l’anomenada querella argentina que persegueix els crims del franquisme, una causa que, malgrat el pas dels anys, continua oberta.