L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquesta setmana una sèrie de canvis al nomenclàtor de la ciutat que principalment segueixen la tònica general dels últims anys de prioritzar els noms de dones així com el de resoldre ubicacions pendents des de fa anys. Ara bé, entre els canvis més destacats n’hi ha un d’especialment singular, perquè respon a l’aplicació de la llei de memòria democràtica i que arriba, a més, després d’un procés participatiu i que té encara un punt de justícia poètica, el carrer dedicat a un dels fundadors de Falange Española serà substituït pel nom d’una supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück: surt l’infame Julio Ruiz de Alda i entra la lluitadora antifranquista Mercedes Núñez Targa.
🏙️ Aquests són els nous noms de carrers, places i jardins aprovats a Barcelona
👎 A cinquanta anys de la mort de Franco, Barcelona manté un carrer dedicat a un fundador de Falange
De fet, el més peculiar de tot plegat és que a Barcelona encara hi hagués un carrer dedicat a un falangista -camisa vieja, a més a més-, però el cas és que tot i que el 2025 es van commemorar el cinquantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, Barcelona encara honorava un dels fundadors de la Falange Española, el partit que ideològicament va sustentar el règim dictatorial. En concret, es tracta del carrer fins ara anomenat Aviador Ruiz de Alda, que recorda a un dels tripulants del cèlebre vol del Plus Ultra, l’hidroavió que el 1926 va fer el primer vol aeri entre Europa i Amèrica, però fa referència a Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (Lizarra, 1897 - Madrid, 1936), militar, aviador i, també, feixista, fundador juntament amb José Antonio Primo de Rivera, Alfonso García-Valdecasas y Rafael Sánchez Mazas de Falange Española, el partit d’extrema dreta que va dotar de rerefons ideològic l’aixecament militar que va comportar la Guerra Civil, la derrota de la democràcia i la dictadura franquista.
Per què Barcelona tenia un carrer dedicat a Ruiz de Alda?
El carrer en qüestió està situat al veïnat Plus Ultra del barri de la Marina de Port, al districte de Sants-Montjuïc, i estava dedicat a Ruiz de Alda per la mateixa raó per la qual, fins al 2018, Barcelona tenia dedicat un carrer a Ramon Franco Bahamonde, germà del dictador i també aviador i company de Ruiz de Alda en el vol del Plus Ultra del 1926. Com aquell vol transatlàntic va ser un èxit elevat a la categoria d’epopeia nacional per la dictadura del moment, la de Miguel Primo de Rivera, un obedient Ajuntament de Barcelona va decidir el 18 de maig del 1927 batejar aquell veïnat com a Plus Ultra i dedicar els carrers als tripulants d’aquell avió, existint també el carrer Aviador Duran -en record de Juan Manuel Durán González, que precisament va morir a Barcelona en un accident durant una exhibició aèria el mateix 1926-.
En el marc de la proclamació de la Segona República, el capità Julio Ruiz de Alda es va introduir als cercles d’ideologia feixista i a ser un dels fundadors de Falange Española, arribant a ser un dels tres oradors que van participar en el míting fundacional d’aquesta formació d’extrema dreta, el 29 d’octubre de 1933, al Teatro de la Comedia de Madrid, juntament amb els ja mencionats García-Valdecasas i Primo de Rivera, a més d’esdevenir una peça clau en la confluència, el 1934, entre Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo, que donarien lloc a Falange Española de las JONS.
El març del 1936 i davant una escalada de la violència ultra, la Falange va ser il·legalitzada i els seus líders empresonats. Ruiz de Alda va ser reclòs a la Modelo de Madrid, on el va atrapar la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936. Després de rebutjar una oferta per treballar pel govern legítim, Ruiz de Alda va ser afusellat el 23 d’agost del 36 per part de milicians anarquistes que van prendre per la força el control de la presó el dia abans. El règim franquista el va honorar a bastament amb la dedicació de nombrosos carrers i places arreu d’Espanya.
Després que el 2018 la ponència de nomenclàtor va aprovar el canvi del carrer dedicat a l'Aviador Franco per l’actual carrer del Mecànic Pablo Rada amb la voluntat de “democratitzar el nomenclàtor de la ciutat”, el de Ruiz de Alda va quedar com un vestigi franquista que va comportar les exigències de canvi de nom, una campanya en la que va intervenir Esquerra Republicana de Catalunya, “amb l’objectiu d’eliminar la presència de personatges vinculats amb el feixisme del viari de la ciutat”. Tenint en compte que el seu record anava en contra de la llei de memòria democràtica, finalment serà substituït pel de Mercedes Núñez Targa.
Una vida de pel·lícula: qui va ser Mercedes Núñez Targa?
El canvi de nom s’efectua després d’un procés participatiu en el marc de la mesa de memòria de districte, a proposta del veïnat es canvia el nom del militar i aviador falangista espanyol pel de Mercedes Núñez Targa (Barcelona, 1911-Vigo, 1986), política republicana, militant antifranquista i membre activa de la resistència francesa, a més de supervivent del camp de Ravensbrück i que va dedicar la vida a testimoniar l’horror del feixisme i a defensar la democràcia. De mare catalana i pare gallec, Núñez Targa va ser secretària de Pablo Neruda mentre aquest exercia de cònsol de Xile a Barcelona. De jove es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades i poc després al PSUC.
En acabar la guerra, va marxar a França però es va introduir clandestinament a Galícia per articular la resistència comunista a la Corunya. Detinguda el novembre del 1939, va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó, però un error burocràtic la va posar en llibertat dos anys després. Núñez Targa va tornar a França, on el 1943 es va incorporar a la Resistència francesa a Carcassona dins la 5a Agrupació de Guerrillers Espanyols. Detinguda per la Gestapo el maig del 1944, va ser traslladada al camp de concentració de Ravensbrück, on va coincidir amb Neus Català, i va ser alliberada el 1945 quan estava a les portes de la mort a causa de l'escarlatina i la tuberculosi.
Acabada la guerra va participar en el judici celebrat a Carcassona contra l'oficial alsacià René Bach, el seu torturador de la Gestapo, que va ser executat, i el 1975 va retornar a l'Estat espanyol. El 1983 va ser nomenada delegada a Galícia de l'Amical de Mauthausen i altres camps, i es va dedicar a elaborar el cens de les persones gallegues mortes en els camps de concentració nazis. El govern francès la va condecorar el 1959 amb la Medalla Militar i el president De Gaulle li va concedir el títol de Chevalier de la Legió d'Honor el 1960. El 2009 la ciutat de Vigo va posar el seu nom a un carrer i el gener de 2019, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar una placa commemorativa davant de la casa on va néixer al carrer de Santa Anna número 5 del districte de Ciutat Vella.