En aquest Barcelona Exprés ens hem desplaçat fins a la zona del Fòrum per explicar-vos per què aquí hi ha una passera per a vianants molt particular, es tracta de l'antic pont que des del 1974 connectava diverses parts de la plaça de les Glòries i que, a causa de la remodelació olímpica, va deixar de tenir sentit, i per això es va traslladar aquí, per travessar la ronda Litoral.
🏹 El Camp de Tir de la Vall d'Hebron: una instal·lació olímpica abandonada en espera de temps millors
🧱 Així avança la cobertura de la ronda de Dalt entre l'avinguda Vallcarca i l'Institut Vall d'Hebron
Cal recordar que abans del 1992, les Glòries era un escalèxtric, amb vies de circulació elevades per sobre d'una plaça mal resolta, amb un entramat hostil als vianants per als quals es va fer aquest peculiar pont. Tota aquella configuració va ser substituïda per un tambor circulatori que va ser enderrocat el 2014 donant pas a l'actual plaça de les Glòries. El cas és que el pont per a vianants, amb forma de i grega i tres potes que connectaven l'antiga zona del Mercat dels Encants amb la Farinera del Clot i l'estació de Metro de Glòries (L1), tenia un important valor patrimonial, ja que va ser la primera obra amb tirants de Catalunya i el 1975 va obtenir el Premi Convenció Europea de Construccions Metàl·liques, en aquell moment, molt prestigiós. La construcció del tambor, que tot i continuar prioritzant el trànsit rodat, permetia que els vianants poguessin travessar la plaça arran de terra va convertir en innecessària la passera.
Aquest currículum d'obra pionera de l'enginyeria va comportar que es decidís la seva conservació, malgrat que ja no era útil en aquella ubicació, per això va ser traslladada al seu emplaçament actual, passant per sobre de la ronda Litoral, a la zona del Fòrum. En el trasllat, això sí, va perdre el seu històric color vermell ataronjat, i també una mica d'altura, rebaixada retallant els accessos. La passera va ser dissenyada per Leonardo Fernández Troyano i té la particularitat que els tirants cap als tres braços tiben des d’una única torre situada a la vora del punt d’intersecció.
Actualment, el pont no té gaire utilitat, ja que hi ha accessos més còmodes i el seu pendent no permet l'ús per a persones amb mobilitat reduïda, però, així i tot, és un llegat patrimonial de la Barcelona dels anys setanta, que per a bé o per a mal, no ha desaparegut del tot. Per això, travessar aquest pont té un regust històric, ja que suposa un petit viatge en el temps a la Barcelona de fa mig segle.