Sembla realment sorprenent que, després de tots els fiascos de gestió que ha tingut —molts a Catalunya—, el ministre de Transports, Óscar Puente, encara continuï en el càrrec. Deu ajudar-lo aquest to fatxenda que gasta i que fa servir com a parapet davant les crítiques, i sobretot la seva enorme capacitat per parlar només del que ell vol: espadatxí de Pedro Sánchez davant les crítiques de la dreta i dard sempre afilat contra la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Res a dir en aquestes dues facetes tuitaires, però resulta que és ministre, té unes responsabilitats i és exigible que el seu departament funcioni. Si no, que se'n vagi o el destitueixin. Cosa que no passarà, ni l'una ni l'altra.
El vergonyós caos dels trens d'aquest dimecres a Catalunya, amb motiu dels desplaçaments cap al sud del país, no ha merescut en tot el dia cap comentari seu. El seu temps a les xarxes socials estava en Sánchez i Ayuso. El responsable d'Adif a Tarragona, Benjamín Mola, ha admès que hi ha hagut un problema de previsió. Sona a broma de mal gust, però això és el que ha dit el responsable. També que a partir de les 21 hores havia començat a utilitzar el servei moltíssima gent, coincidint amb el final de l'eclipsi. A quin món viu el tal Mola? Perquè la Generalitat havia recomanat als ciutadans agafar el tren per fer desplaçaments a les comarques del sud de Catalunya.
El vergonyós caos dels trens d'aquest dimecres a Catalunya no ha merescut en tot el dia cap comentari del ministre Óscar Puente
I per sobre de Mola, ningú no ho havia supervisat? Anem a Renfe, els responsables de la qual han assenyalat que van posar-hi tots els esforços, però que hi ha un problema de material: "Malauradament, no tenim més trens". L'única solució que se li acudia era "deixar de donar servei a la resta de viatgers del territori". Per cert, aquesta utilització cada vegada més habitual de l'expressió territori què és? Tant costa dir Catalunya o el país? Ja sé que respon a una estratègia de llenguatge polític i mediàtic, però la utilització abstracta de Catalunya com a espai administratiu és un greu retrocés identitari.
Aquest mateix dijous, la companyia Vueling ha anunciat que recuperava el pont aeri Barcelona-Madrid a partir del 5 d'octubre, un any i mig després d'anunciar que deixava d'oferir aquesta ruta. Quan Vueling el va abandonar, el tren estava guanyant clarament la batalla a l'avió, però la crisi de l'AVE el febrer del 2026 ha fet canviar totes les previsions. Ja hi ha prou dades per assegurar que els talls al trajecte de l'AVE, les limitacions de velocitat, les incidències i la reducció de circulacions han afavorit el trànsit aeri. El viatger que vol anar i tornar el mateix dia, i necessita una agenda tancada de reunions, no pot confiar avui en l'alta velocitat.
Però, és clar, d'això el ministre Puente tampoc en vol parlar. I això que ha estat reprovat al Congrés dels Diputats fins a tres vegades i una altra al Senat. I aquí segueix.