"Ohhhh!". "Uauuu!". "Hipnòtic!". "Fascinant!". "Una preciositat". "Espectacular". "Brutal". "Meravellós". "Màgic". "No hi ha paraules". Aplaudiments, abraçades, crits d’admiració i alguna llàgrima d’emoció. Una emoció gairebé poètica. Una catarsi col·lectiva. Costava trobar paraules per explicar el què es va viure aquest històric 12 d’agost cap a dos quarts de nou del vespre. I potser per això les portades d’avui ho intenten amb imatges. Centenars de milers de persones es van mobilitzar, van fer quilòmetres, van buscar el millor punt d’observació i van esperar durant hores per viure en directe poc més d'un minut i mig que quedarà gravat a la memòria per sempre. Una experiència única, d’aquelles que molts explicaran durant anys amb una frase inevitable: "Jo hi era". La unió perfecta de la Lluna i el Sol ha enamorat les portades. Totes. Absolutament totes. El gran cercle negre de la Lluna tapant completament el Sol, la corona brillant escapant-se pels marges, els últims rajos convertits en llàgrimes de Baily i, en moltes fotografies, les siluetes diminutes dels espectadors davant d’un fenomen immens. Per una vegada, les persones semblen petites a les primeres pàgines. El cel ho ocupa gairebé tot.
La resta de l’actualitat queda inevitablement reduïda a un segon pla. Però són gairebé notes al marge. Avui mana el cel. Durant uns minuts, la Lluna va apagar el Sol i, paradoxalment, ho va il·luminar tot. Va unir desconeguts, va provocar aplaudiments espontanis, abraçades i llàgrimes. Va fer callar converses. Va obligar milions de persones a aixecar el cap. I quan la llum va tornar, va quedar aquella sensació estranya d’haver compartit alguna cosa que difícilment tornarà a repetir-se de la mateixa manera. Un moment únic. Històric. Màgic. D’aquells que queden gravats per sempre.
La imatge que més triomfa
El País resumeix la sensació general amb un titular difícil de millorar: "L’eclipsi hipnotitza Espanya". Una fotografia espectacular mostra l’astre negre suspès sobre un grup de persones que observa el fenomen a Arcos de las Salinas, a Terol. És una fotografia que té un autor, Christian Hartmann, de l'agència Reuters, i és la imatge que més ha triomfat perquè es repeteix en les portades de l'ABC i La Vanguardia. El diari de Prisa parla d’una "enorme expectació" i recull també la pregunta espontània que molts es van fer quan va tornar la llum: "En vull un altre! Quan n’hi ha un altre?". Una frase infantil, gairebé innocent, que explica millor que moltes cròniques la fascinació del moment i les ganes de tornar a viure l'experiència única d'un eclipsi total de sol. Perquè els eclipsis totals es repeteixen periòdicament en diferents racons del planeta, però contemplar-ne un des del mateix territori és un privilegi excepcional. La Península no en vivia cap des del 1912. I, paradoxalment, després de 114 anys d’espera, només caldrà esperar dotze mesos: el 2 d’agost del 2027 el Sol tornarà a desaparèixer completament darrere la Lluna al sud de la península. Potser molts dels que ho van viure ahir, voldran tornar a repetir la sensació única de viure aquest moment. A Catalunya, el fenomen no es repetirà fins d'aquí a 154 anys.
L'ABC converteix l’eclipsi en pràcticament tota la portada. Sense distraccions. Sense competència. El disc negre ocupa el centre d’una fotografia monumental mentre diverses siluetes humanes el contemplen des de terra. A sota, una frase que converteix el fenomen en experiència compartida: "I tots mirem al cel". Durant uns minuts, milions de persones van fer exactament això. Mirar amunt. El Mundo opta per una altra imatge impactant, gairebé abstracta, del Sol completament ocult, amb una corona incandescent i un punt de llum escapant-se pel marge. "Hipnòtica obscuritat", titula. L’eclipsi va transformar la llum del dia, va alterar el paisatge i va provocar aquella estranya sensació que només pot generar la natura quan decideix canviar les regles durant uns instants.
També La Vanguardia deixa que la fotografia parli. "Un regal de la Lluna", proclama en groc sobre el cel enfosquit. I ho va ser. Un regal breu, irrepetible per a molts, que milions de persones van seguir des de diferents punts del país, que a Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es va poder observar en la seva totalitat, i a la resta del país, de manera parcial. El diari destaca tres paraules que defineixen la jornada: fascinació, espectacle i mobilitat. Perquè el fenomen va ser també una mobilització extraordinària de persones disposades a perseguir l’ombra de la Lluna, i va deixar també cues a les autopistes i aglomeracions als ferrocarrils. Aquest va ser el punt negatiu de la fotografia de l'Eclipsi, per les conseqüències ja són matèria d'informació per aquest dijous. El Periódico ho resumeix amb una sola paraula: "Embruixats". El gran disc lunar domina tota la portada mentre, a sota, diverses figures aixequen els braços, fotografien o simplement contemplen. La imatge conté gairebé tota la història: la immensitat del fenomen i la petitesa d’aquells que tenen el privilegi de veure’l. "Un espectacle astronòmic únic", recorda el diari.
L’Ara parla directament d’"Un eclipsi per a la història". La fotografia mostra el moment en què la llum encara es resisteix a desaparèixer completament i dibuixa una brillantor extraordinària al voltant de la Lluna. La portada subratlla la participació massiva de la ciutadania en un fenomen que va deixar el sud de Catalunya a les fosques i que no es repetirà fins al 2180. Una data prou llunyana per entendre fins a quin punt el que es va viure ahir va ser excepcional. I El Punt Avui, que habitualment aposta pels seus temes passi el que passi al món, aquest cop es rendeix a la fascinació astronòmica i sentencia: "Espectacle total". Una portada negra, una Lluna perfectament perfilada i una corona solar que sembla encendre el cel. El diari explica que la gent es va reunir en espais naturals o davant de pantalles per seguir "un fenomen únic que per uns instants va aturar el món". Potser aquesta és la millor definició de totes: el món no es va aturar, és clar, però durant uns minuts ho va semblar.
L’eclipsi no va deixar indiferent ningú. I, sobretot, no va decebre, almenys pel que es desprèn de les portades. Al contrari. Després de mesos de preparatius, explicacions científiques, mapes, previsions meteorològiques i recomanacions per observar-lo amb seguretat, el moment va arribar i va superar les expectatives. Els testimonis coincideixen: va ser màgic, emocionant, difícil d’explicar. Un d’aquells instants en què saber exactament què està passant —la Lluna interposant-se entre la Terra i el Sol— no resta ni una mica de misteri al que veuen els ulls. Fins i tot les portades, habitualment dividides per la política, l’economia o la mirada editorial de cada capçalera, semblen avui posar-se d’acord. Canvia la fotografia, canvia el titular, canvia la intensitat de la corona solar. Però el missatge és el mateix: vam viure alguna cosa extraordinària.
Xoc amb el Marroc per Ceuta i Melilla
Entre els temes que aconsegueixen trobar un racó sota l’eclipsi apareix la política exterior i migratòria. El País, ABC, El Mundo, La Vanguardia i l’Ara destaquen, amb diferents enfocaments, les paraules de la ministra Margarita Robles sobre Ceuta i Melilla i la relació amb el Marroc, en resposta a les declaracions que va fer el ministre de justícia del règim de Rabat, Abdellatif Ouahbi, tornant a recordar que el Marroc no renuncia a l'annexió de les ciutats autònomes espanyoles del nord d'Àfrica. El País també recull la previsió del Govern d’acollir fins a 5.000 immigrants procedents de Ceuta, mentre El Mundo situa entre els seus principals secundaris el cost creixent del deute de les comunitats autònomes.
La Vanguardia reserva també espai per al nou rècord de passatgers als aeroports durant el juliol, per la possible arribada de Xavi Hernández -ja confirmada- a la selecció dels Països Baixos i per una entrevista amb l’exministre israelià Shlomo Ben-Ami. L’Ara combina l’eclipsi amb l’avís de Robles al Marroc i amb les declaracions de Leo Messi, que en una carta de comiat al seu pare Jorge obre interrogants sobre la continuïtat de la seva carrera. El Punt Avui destaca, entre altres qüestions, l’expansió del sector de la defensa a Catalunya, el tema del seu dossier habitual que aquest cop ha quedat eclipsat pel Sol i la Lluna.
