La fundació d'atenció a les persones sense llar Arrels denuncia el punitivisme i els efectes negatius que també comporta el Pla Endreça de l'Ajuntament de Barcelona, el projecte del consistori de Jaume Collboni per "posar ordre a l'espai públic" de la capital catalana en matèria de neteja i seguretat. Un pla que s'està traduint en més presència policial, un enduriment de les ordenances relatives al civisme, la tinença d'animals o l'ús de l'espai públic i que, segons assenyala Arrels, també en més sancions i vulneracions de drets a les persones sense llar.
Arrels lamenta que el pla barceloní està comportant que la policia i els serveis de neteja municipal estiguin fent fora les persones sense llar dels espais públics on pernocten o es troben habitualment. En aquest sentit, denuncien episodis que han enfrontat aquestes persones en situació de vulnerabilitat com que llencin a la brossa les seves pertinences —mantes, cartons, documentació o medicació— i fer-ho sense avís previ, mullar les persones que estan al carrer perquè marxin o amenaces de multa o de treure'ls els animals de companyia.
"La impressió de les persones que coneixem i dormen al carrer és d'abús i d'impotència; moltes d'aquestes actuacions es produeixen de manera reiterada cada dia. Això fa que aquestes persones evidenciïn símptomes d'estrès, sofreixin angoixa i visquin, encara pitjor, el fet de dormir al carrer", argumenten des de la fundació d'atenció al sensellarisme. En aquest sentit, Arrels assenyala que l'increment de presència policial i la por al que puguin fer es tradueix també en un trencament de rutines en el dia a dia de les persones sense llar: han de fer guàrdia de les seves coses o esperar que es netegi i s'assequi el terra on estan habitualment i després tornar a posar allà les seves pertinences, de forma que perden torns als menjadors socials.
Aquesta major pressió sobre el sensellarisme implica també un augment de les multes que en molts casos els ciutadans sense llar no poden pagar, "Des que el Pla Endreça va entrar en vigor, les persones que atenem han rebut unes trenta multes. Aquestes multes, malgrat no haver-se incrementat en relació amb els anys anteriors, són de quantitats més elevades. A Arrels coneixem persones que viuen al carrer i que acumulen milers d'euros en sancions", expliquen des de la fundació. Es tracta de sancions relatives a beure o fer xivarri al carrer, manca de neteja personal o per demanar almoina, és a dir, vinculades a les seves circumstàncies vitals i subjectes a no tenir un espai privat propi per poder ser-hi.
L’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, ha negat haver canviat els criteris o directrius pel tracte als sensesostre que dormen als carrers de la ciutat. Després de la crítica de la Fundació Arrels, la comissionada de Convivència, Montserrat Surroca, ho ha desmentit, assegurant que tots els serveis municipals tracten amb la màxima sensibilitat les persones que dormen al carrer. De fet, ha afirmat que ni l’ordenança de civisme ni el pla Endreça esmenten el col·lectiu i se’ls segueix tractant amb cura i intentant vincular les persones als serveis socials.
El síndic de greuges denuncia aquest punitivisme
Sobre aquesta situació es pronuncià també la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que a mitjans de maig va denunciar que l'actuació de l'Ajuntament de la capital catalana enfoca el fenomen del sensellarisme "únicament de manera punitiva" i amb la finalitat de posar "ordre" a l'espai públic, però no implica més serveis municipals per abordar la problemàtica de manera holística i integral amb la qual aconseguir solucions. En una resolució emesa el 17 de maig, l'òrgan defensor del poble, encapçalat pel síndic David Bondia, interpel·la directament als serveis de seguretat i de serveis socials del consistori barceloní que dirigeix l'alcalde Jaume Collboni per canviar l'estratègia i evitar "revictimitzar" aquestes persones en situació de vulnerabilitat.
El cas neix arran de la denúncia d'una persona en situació de sensellarisme atesa precisament per la Fundació Arrels davant la Sindicatura de Greuges de Barcelona. La Guàrdia Urbana de Barcelona li havia interposat fins a 42 multes, moltes d'elles en un mateix dia i per un mateix agent, per presumptes infraccions de la normativa municipal vinculades a la seva situació, com ara dormir, orinar, consumir alcohol i escopir a l'espai públic, la manca d'higiene personal o fer un ús "incorrecte" dels bancs i seients del carrer.