A la confluència del Portal de l'Àngel amb el carrer de la Cucurulla, al cor del barri Gòtic, hi trobem un important element patrimonial, la font de Santa Anna, la font pública més antiga de les que es conserven a la ciutat. En aquest Barcelona Exprés us n'expliquem la història.
➡️ El 'mantinc el català' de Gaudí: al calabós per no cedir a l'exigència d'un policia de parlar castellà
Per començar, explicarem que la font de Santa Anna va entrar en funcionament l'any 1356, de manera que és més antiga que altres fonts històriques com la de Santa Maria, del 1403, i la de Sant Just, del 1427, totes tres d'estil gòtic. Aquestes tres fonts formaven part, durant l'edat mitjana, de la xarxa que subministrava aigua des de les mines de Collserola a les fonts públiques de la ciutat i també a les institucions polítiques i religioses del moment.
Pel que fa a la de Santa Anna, la seva funció històrica era la de subministrar aigua per beure, però inicialment no estava pensada per a persones, sinó per a cavalls. Prova d'això és que en un lateral es conserva la part més antiga de la font, que originalment era un abeurador per a les bèsties. De fet, aquest abeurador és l'única part original que es conserva, perquè el 1819 es va remodelar completament la resta de la font i va adoptar aquesta forma de base octogonal que ens ha arribat, tot i que només amb cinc cares, perquè la construcció d'un edifici adossat va fer desaparèixer o, si més no, ocultar, la resta. Encara més tard, el 1918, es van afegir les seves característiques més visibles actualment: els gerros de pedra superiors i els plafons ceràmics de colors.
Aquests plafons, dissenyats pel pintor i ceramista Josep Aragay, contenen imatges de dones que van a buscar aigua i motius florals. De fet, l'encàrrec li va anar d'allò més bé a Aragay, que tot just havia fet una estada d'un any a Itàlia per estudiar les tècniques de decoració mural, una estada que a més, havia sufragat l'Ajuntament de Barcelona per mitjà d'una beca. Les rajoles policromades van ser fetes a la fàbrica Pujol i Bausis a Esplugues de Llobregat. Pel que fa als gerros que coronen la font, no son els originals, sinó que són una restauració de principis del segle XXI feta a partir de motlles conservats al Museu Municipal Josep Aragay de Breda.
En tot cas, la mateixa estètica colorista del conjunt ha convertit la font en un altre punt d'atracció turístic del barri Gòtic de Barcelona, on és habitual veure visitants fent-se fotografies. Ara bé, més enllà del valor patrimonial i artístic de tot el conjunt, inclòs l'abeurador, també seria bo que servís per beure aigua, tot i que actualment està fora de servei. Llàstima!