La situació del patrimoni arquitectònic de Barcelona no podria ser més desigual. Al costat d’edificis que cauen a trossos enmig de la desídia municipal s’hi troben d’altres que comencen el 2022 amb esperances renovades per garantir la seva continuïtat. Amb tot, l’any que just ha acabat, el 2021, va ser nefast en aquest aspecte, i n’hi ha prou de fer un repàs al fil de twitter del compte @historiesdebcn, que fa uns dies va publicar un ‘in memoriam’ del patrimoni desaparegut durant l’any a Barcelona, entre els quals hi figuren la Villa Concepción de la Prosperitat, part de l’illa de les Bugaderes d’Horta o la cooperativa Flor de Maig de Galvany.
Els qui ens estimem el patrimoni històric dels barris de Barcelona no guardarem un bon record de 2021.
— Històries de Barcelona (@historiesdebcn) December 29, 2021
Fil "in memoriam" del patrimoni destruït aquest any 👇 pic.twitter.com/ZGPHLPLpqZ
En la majoria de casos, la desaparició de patrimoni s’explica per una manca de catalogació que en garanteixi la protecció, una situació molt habitual a Barcelona que permet que s’atorguin llicències d’enderroc sense tenir cura ni respecte pel patrimoni.
Amb tot, una altra de les causes és la degradació per simple abandonament i manca de manteniment, i en aquest sentit, una de les referències en conservació de patrimoni és la llista vermella que aplega patrimoni d’arreu de l’Estat espanyol en perill de desaparició. Aquesta Lista Roja del Patrimonio, elaborada des del 2007 per l’associació Hispania Nostra, té com a finalitat donar a conèixer i protegir el patrimoni cultural i natural que es troba abandonat i en perill.
L’entitat manté en funcionament tres llistes: la vermella, de patrimoni en perill; la negra, de patrimoni desaparegut i la verda, de patrimoni recuperat. En el cas de Barcelona, aquesta llista incorpora tres edificis, que no són, ni de lluny, els únics en perill a la ciutat. La bona notícia, en tot cas, és que dos d’ells tenen tots els números per entrar a la llista verda ben aviat. La notícia dolenta és que un d’ells pot esfondrar-se qualsevol dia d’aquests:
La Torre de Mas Enrich o més popularment, Torre del Moro, és una torre de planta quadrada que ha sobreviscut fins als nostres dies com a darrer vestigi de l’antic Mas Enrich, una masia del segle XVI situada al que avui és la plaça de Ciutadella, al barri d'Horta, just al costat de l’actual parc de les Rieres i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. La seva inclusió en la llista vermella es justifica perquè “malgrat la catalogació i la pressió de grups i persones interessats en la conservació de la memòria històrica, la torre no ha fet més que degradar-se sense que ningú prengui mesures reals per a la seva preservació”.
La situació és, de fet, crítica, ja que a l’octubre va ser precintada després d’una inspecció que va detectar perill d’esfondrament i des d’aleshores s’impedeix l’accés a les persones que en feien ús, un grup de recollidors de ferralla que la utilitzaven com a magatzem. Actualment, el perill que caigui continua present, tot i que hi ha una possibilitat de salvació, que l’ajuntament el compri. Al novembre el consistori va admetre que estava en negociacions amb els propietaris per tancar l’adquisició. Mentre no caigui abans, clar.
La Torre del Moro està precintada des del passat mes d'octubre / Jordi Palmer
La Casa Tosquella és una finca modernista del barri del Putxet, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, catalogada pel seu valor artístic i arquitectònic com a Monument Històric i Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser un encàrrec del comerciant Antoni Tosquella al mestre d’obres Juan Caballé, planejada com a casa d’estiu el 1889. Entre 1907 i 1908 va ser reformada per l’arquitecte Eduard M. Balcells i Buigas amb bases modernistes però amb tocs aràbics i amb un estil singular.
En l’actualitat presenta una imatge d’abandonament i Hispania Nostra en justifica la inclusió a la seva llista vermella perquè “es troba abandonada i en estat de ruïna, amb vidres trencats i elements decoratius despresos”. Amb tot, aquesta situació serà història ben aviat, ja que a mitjans de novembre l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la seva compra i la disposició de convertir-la en equipament per a gent gran. El seu futur sembla garantit.
La casa Tosquella ha estat adquirida per l'ajuntament / Jordi Palmer
El Palau del Marquès d’Alfarràs, també conegut com a Palau Desvalls, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, està situat a l’entrada del Parc del Laberint, al districte d’Horta-Guinardó. A excepció d’una ala des del 1993 acull el Centre de Formació El Laberint, que imparteix cursos i tallers de jardineria, agricultura i biodiversitat, la resta de l’immoble està en un greu estat de degradació. La seva inclusió a la llista vermella es justifica en que hi ha “perill de ruïna total a causa de la humitat que ha fet estada a les parets i sostres”, i apunta que “no es pot accedir a l’immoble si no és acompanyat dels bombers”.
Per sort, aquesta situació hauria d’acabar-se aquest any 2022, ja que aquesta mateixa setmana l’Ajuntament de Barcelona ha informat que al mes de juliol començaran unes obres de rehabilitació pressupostades en 1,4 milions d’euros i que es destinaran a la consolidació de l’estructura i els sistemes constructius de l’edifici amb l’objectiu de recuperar el seu valor històric i arquitectònic. Tot plegat, hauria de passar ben aviat a la llista verda.
El Palau del Marquès d'Alfarràs, al parc del Laberint, serà rehabilitat a partir del juliol / Jordi Palmer